Els trastorns de la personalitat (TP) són patrons duradors i pervasius de funcionament intern i comportament que s'aparten marcadament de les expectatives de la cultura de l'individu. Afecten la cognició, l'afectivitat, el funcionament interpersonal i el control dels impulsos. Són estables al llarg del temps, inflexibles i generen malestar significatiu o deteriorament funcional.
El DSM-5 (APA, 2013) classifica 10 trastorns de la personalitat en tres clústers. El Clúster A ('estrany/excèntric') inclou els trastorns paranoide, esquizoide i esquizotípic. El Clúster B ('dramàtic/emocional') inclou els trastorns antisocial, límit, histriònic i narcisista. El Clúster C ('ansiós/temorós') inclou els trastorns evitatiu, dependent i obsessiu-compulsiu de la personalitat.
La CIE-11 (OMS, 2022) ha adoptat un enfocament dimensional alternatiu, substituint les categories discretes per un diagnòstic únic de 'trastorn de la personalitat' amb especificadors de gravetat (lleu, moderat, sever) i trets prominents (afectivitat negativa, desapego, dissocialitat, desinhibició, anancàstia). Això reflecteix la recerca que mostra que els TP rarament apareixen en formes pures.
La prevalença dels TP en la població general s'estima entre el 6% i el 15%. Són més freqüents en poblacions clíniques, on afecten el 40–60% dels pacients ambulatoris de salut mental. La comorbiditat entre TP i amb altres trastorns mentals és la regla més que l'excepció.
L'etiologia és multifactorial: factors genètics (heretabilitat del 40–60%), experiències adverses infantils (trauma, negligència, aferrament insegur), i interaccions gen-ambient. No hi ha un sol factor causal, sinó vies de desenvolupament complexes que convergeixen en la rigiditat característica dels TP.
El tractament ha evolucionat significativament. Històricament considerats intractables, diversos enfocaments psicoterapèutics han demostrat eficàcia: la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC) per al TP límit, la Teràpia basada en la Mentalització (MBT), la Teràpia de Schemas, i la Teràpia Focalitzada en la Transferència (TFP). La farmacoteràpia és complementària, no curativa.