Repressió

La repressió és el mecanisme de defensa que Freud va considerar la pedra angular de tot l'edifici psicoanalític. Consisteix en l'exclusió activa però inconscient de pensaments, records, impulsos o fantasies que generen ansietat intolerable. A diferència de la supressió, que és un procés conscient i voluntari, la repressió opera completament fora de la consciència del subjecte.

Freud va desenvolupar el concepte de repressió a partir de les seves observacions clíniques amb pacients histèrics a la dècada de 1890. Va observar que els símptomes sovint desapareixien quan els pacients aconseguien recordar i verbalitzar experiències traumàtiques prèviament inaccessibles. Això el va portar a postular que la repressió és el mecanisme principal pel qual el material pertorbador es manté fora de la consciència.

La repressió no elimina el material reprimit — simplement el desplaça a l'inconscient, des d'on continua exercint influència sobre el comportament, els somnis, els actes fallits i els símptomes neuròtics. L'energia psíquica necessària per mantenir la repressió explica la fatiga i la restricció vital que sovint s'observen en persones amb repressions massives. La teràpia psicoanalítica busca fer conscient el material reprimit per alliberar aquesta energia.