Aferrament

La teoria de l'aferrament, desenvolupada per John Bowlby a partir dels anys 1950, descriu el vincle emocional profund que es forma entre un infant i el seu cuidador principal. Bowlby va integrar idees de l'etologia, la psicoanàlisi i la teoria de sistemes per proposar que la necessitat d'aferrament és una motivació humana primària, tan fonamental com la fam o la set.

Mary Ainsworth va aportar la base empírica amb el seu paradigma de la "Situació Estranya" (1969), un procediment de laboratori que permet classificar l'estil d'aferrament d'un infant observant la seva reacció davant la separació i la reunió amb el cuidador. Va identificar tres estils principals: segur, insegur-evitant i insegur-ambivalent. Posteriorment, Mary Main va afegir un quart estil: desorganitzat.

L'aferrament segur es desenvolupa quan el cuidador respon de manera consistent i sensible a les necessitats de l'infant. L'infant aprèn que pot explorar el món amb confiança perquè té una "base segura" a la qual tornar. L'aferrament insegur-evitant es forma quan el cuidador és emocionalment distant o rebutja les necessitats d'aferrament; l'infant aprèn a suprimir les seves necessitats emocionals.

L'aferrament insegur-ambivalent sorgeix amb cuidadors inconsistents — a vegades sensibles, a vegades indiferents. L'infant desenvolupa hipervigilància i ansietat. L'aferrament desorganitzat, associat a situacions de maltractament o negligència greu, es caracteritza per la impossibilitat de l'infant de desenvolupar una estratègia coherent: el cuidador és alhora font de seguretat i font de por.

La recerca longitudinal ha demostrat que els estils d'aferrament tendeixen a ser estables al llarg de la vida, encara que no són immutables. Un aferrament insegur a la infància prediu dificultats en les relacions adultes, però experiències correctives — incloent la psicoteràpia — poden modificar els models interns de treball (internal working models).

L'aferrament adult ha estat estudiat extensament per Cindy Hazan i Phillip Shaver (1987), que van adaptar la tipologia de Ainsworth a les relacions romàntiques. Persones amb aferrament segur tendeixen a tenir relacions més estables i satisfactòries; les d'aferrament evitant mantenen distància emocional; les d'aferrament ansiós-ambivalent viuen les relacions amb intensitat i por a l'abandonament.