Psicoanàlisi

Articles de l'enciclopèdia

  • Transferència — La redirecció inconscient de sentiments i expectatives de relacions passades cap a una nova persona — per exemple, un terapeuta. Un concepte clau en psicoanàlisi.
  • Contratransferència — La reacció emocional del terapeuta davant d'un client, configurada per la pròpia experiència del terapeuta. S'utilitza com a eina per comprendre el client.
  • Mecanismes de defensa — Processos mentals inconscients que redueixen l'ansietat i protegeixen l'autoestima. Exemples: repressió, projecció, racionalització, negació.
  • Aferrament — El vincle emocional entre un infant i un cuidador significatiu (J. Bowlby). L'estil d'aferrament influeix en les relacions adultes.
  • Narcisisme — En sentit clínic — un patró persistent de grandiositat, necessitat d'admiració i dèficit d'empatia. Diferent de l'autoestima saludable.
  • Setting — Les condicions del treball psicològic: temps, lloc, durada, regles. Un setting estable crea un espai segur per a la teràpia.
  • Repressió — Exclusió involuntària de pensaments, records o desitjos dolorosos de la consciència. El mecanisme de defensa més fonamental segons Freud.
  • Projecció — Atribució inconscient dels propis sentiments, impulsos o pensaments inacceptables a una altra persona.
  • Racionalització — Justificació inconscient d'accions, pensaments o sentiments amb explicacions lògiques o socialment acceptables que oculten les veritables motivacions.
  • Negació — Refús inconscient a reconèixer una realitat dolorosa o amenaçant, malgrat l'evidència clara. Un dels mecanismes de defensa més primitius.
  • Sublimació — Canalització d'impulsos inacceptables cap a activitats socialment valorades — art, ciència, esport. Considerat el mecanisme de defensa més madur i adaptatiu.
  • Desplaçament — Redirecció d'una emoció o impuls des del seu objecte original cap a un substitut menys amenaçant. Per exemple, ira cap al cap expressada com a irritabilitat amb la família.
  • Teràpia psicodinàmica — Enfocament terapèutic arrelat en la tradició psicoanalítica que explora els conflictes inconscients, els patrons relacionals i la transferència per promoure el canvi psicològic.
  • L'inconscient — Àmbit de la vida psíquica que conté pensaments, records, desitjos i impulsos inaccessibles a la consciència ordinària però que influeixen profundament en el comportament.
  • Associació lliure — Tècnica psicoanalítica fonamental en què el pacient verbalitza tot allò que li ve a la ment sense censura ni selecció.
  • Resistència — Forces psíquiques que s'oposen al progrés del tractament terapèutic i a la presa de consciència de material inconscient.
  • Teoria de les relacions objectals — Corrent psicoanalítica que emfatitza les relacions internalitzades amb objectes significatius com a base de l'estructura psíquica. Inclou les aportacions de Klein, Winnicott, Fairbairn i Kernberg.
  • Formació reactiva — Mecanisme de defensa pel qual un impuls inacceptable es transforma en el seu oposat. L'odi es converteix en amor excessiu, el desig prohibit en rebuig ostentós.
  • Intel·lectualització — Ús excessiu del pensament abstracte per evitar el contacte amb les emocions doloroses. La persona analitza, teoritza i racionalitza en lloc de sentir.
  • Escissió — Divisió de la representació de si mateix i dels altres en categories de 'tot bo' i 'tot dolent', sense capacitat d'integrar aspectes positius i negatius en una mateixa imatge.
  • Identificació projectiva — Procés inconscient pel qual una persona projecta parts intolerables de si mateixa en una altra persona, que llavors es comporta d'acord amb allò projectat. Va més enllà de la projecció simple.

Autors

Llibres

Teràpies