Julia Kristeva

1941, Bulgària / França

Psicoanalista, filòsofa i lingüista franco-búlgara. Va desenvolupar la teoria de l'abjecció, la semianàlisi i la noció d'intertextualitat, connectant psicoanàlisi i lingüística.

Llibres

  • Poders de l'horror (1980)

    Kristeva desenvolupa la teoria de l'abjecció — allò que pertorba la identitat i l'ordre simbòlic — i la seva relació amb la literatura, el cos i el maternal.

  • Sol negre (1987)

    Kristeva explora la depressió i la melancolia des de la perspectiva psicoanalítica i lingüística, analitzant com el dol afecta el llenguatge i la creativitat.

  • La revolució del llenguatge poètic (1974)

    Kristeva introdueix la distinció entre el semiòtic (pulsional, preverbal) i el simbòlic (llenguatge, llei), mostrant com la poesia subverteix l'ordre simbòlic.