Formació reactiva

La formació reactiva és un mecanisme de defensa descrit per Sigmund Freud pel qual l'ego converteix un impuls inacceptable en el comportament diametralment oposat. En lloc d'expressar l'hostilitat, la persona mostra una amabilitat exagerada; en lloc de reconèixer un desig prohibit, exhibeix un rebuig vehement. La clau és l'excés: la conducta reactiva sol ser rígida, exagerada i compulsiva, a diferència de l'expressió genuïna del sentiment oposat.

Freud (1926) va situar la formació reactiva entre les defenses associades a la fase anal del desenvolupament, vinculant-la especialment amb les defenses obsessives. Un nen que sent ràbia cap a un germà nounat pot transformar-la en una cura excessiva i sufocant. En la neurosi obsessiva, la formació reactiva és central: l'escrupolositat extrema pot ser la transformació de desitjos agressius o transgressors, i la netedat compulsiva pot amagar fantasies de brutícia o descontrol.

Vaillant (1992) va classificar la formació reactiva com una defensa de nivell neuròtic, és a dir, més madura que les defenses primitives (com la negació o l'escissió) però menys adaptativa que les defenses madures (com la sublimació o l'humor). El seu cost psíquic és considerable: mantenir constantment l'oposat del que es sent requereix una gran quantitat d'energia psíquica, i la persona pot quedar atrapada en patrons de comportament rígids que limiten la seva llibertat emocional i la seva autenticitat.