Distorsions cognitives
Les distorsions cognitives són patrons de pensament sistemàticament esbiaixats que distorsionen la percepció de la realitat. El concepte va ser desenvolupat per Aaron Beck en els anys 1960 com a part de la seva teoria cognitiva de la depressió, i posteriorment ampliat per David Burns en el seu llibre "Feeling Good" (1980).
El pensament tot-o-res (dicotòmic o blanc-i-negre) consisteix a veure les situacions en termes extrems, sense matisos. "Si no tinc èxit total, soc un fracàs complet." Aquesta distorsió és especialment prevalent en la depressió i els trastorns de personalitat.
El catastrofisme implica anticipar el pitjor resultat possible i tractar-lo com a cert o probable. "Si em tremola la veu a la presentació, tothom pensarà que soc incompetent i em acomiadaran." El filtratge mental (abstracció selectiva) és la tendència a centrar-se exclusivament en els aspectes negatius d'una situació, ignorant els positius.
La personalització és l'atribució de la responsabilitat personal per esdeveniments externs sobre els quals no es té control. "El meu fill ha suspès l'examen — soc un mal pare." La lectura del pensament consisteix a assumir que sabem el que els altres pensen, sense evidència. "Segur que pensen que soc avorrit."
La sobregeneralització extreu conclusions àmplies a partir d'un únic incident: "M'han rebutjat una vegada, mai no trobaré parella." El raonament emocional tracta els sentiments com a proves de la realitat: "Em sento un fracàs, per tant soc un fracàs."
Les etiquetes globals consisteixen a reduir una persona (un mateix o un altre) a una sola etiqueta negativa: "Soc un inútil" en lloc de "He comès un error en aquesta tasca concreta." Els hauria/s'hauria (should statements) imposen regles rígides sobre com haurien de ser les coses: "Hauria de ser capaç de gestionar-ho tot sol."
La minimització i la magnificació distorsionen la importància dels esdeveniments: els èxits es minimitzen ("qualsevol ho podria haver fet") i els errors es magnifiquen. El biaix de confirmació porta a buscar i recordar informació que confirma les creences preexistents, ignorant l'evidència contrària.
En la teràpia cognitivo-conductual (TCC), la identificació i la reestructuració de les distorsions cognitives és una tècnica central. El pacient aprèn a reconèixer els seus pensaments automàtics, identificar la distorsió cognitiva subjacent, examinar l'evidència a favor i en contra, i formular un pensament alternatiu més equilibrat.