Raonament emocional

El raonament emocional és una distorsió cognitiva que consisteix en prendre els sentiments com a prova de la veritat: si em sento d'una determinada manera, la realitat ha de ser coherent amb com em sento. 'Em sento culpable, per tant he d'haver fet alguna cosa dolenta'; 'Em sento ansiós, per tant alguna cosa terrible ha de passar'; 'Em sento inútil, per tant dec ser inútil.'

Burns (1980) va descriure el raonament emocional com una de les distorsions cognitives més insidioses perquè utilitza el sistema emocional — que percebem com a íntim i autèntic — com a font de veritat. La persona confia en els seus sentiments com si fossin un baròmetre infal·lible de la realitat, sense considerar que les emocions poden ser producte de pensaments distorsionats.

El raonament emocional crea un cercle viciós: pensaments negatius generen emocions negatives, que es prenen com a prova de la validesa dels pensaments, que reforça els pensaments negatius i intensifica les emocions. Aquest cicle és central en la depressió: la persona se sent buida i conclou que la vida no té sentit, la qual cosa intensifica el buit.

En els trastorns d'ansietat, el raonament emocional es manifesta com: 'Em sento en perill, per tant estic en perill.' La persona amb fòbia social que se sent ridícula conclou que els altres la troben ridícula. La persona amb pànic que sent terror corporal conclou que s'està morint. L'emoció valida la creença sense necessitat d'evidència externa.

La teràpia cognitiva aborda el raonament emocional ensenyant la distinció fonamental entre sentiments i fets. Preguntes clau: 'Quina és l'evidència objectiva, apart del que sento?', 'Alguna vegada m'he sentit així i la realitat era diferent del que sentia?', 'Si un amic es sentís com jo, què li diria?'

És important no caure en l'extrem oposat: invalidar completament les emocions. Les emocions poden ser informatives i adaptatives. La clau és no usar-les com a prova única de la realitat, sinó com a dades que cal contrastar amb l'evidència objectiva.