Filtratge mental

El filtratge mental és una distorsió cognitiva identificada per David Burns (1980) que consisteix en seleccionar un detall negatiu d'una situació i centrar-s'hi exclusivament, de manera que tota la percepció de l'experiència queda tenyida per aquest únic element. És com mirar el món a través d'un filtre que només deixa passar allò negatiu: una avaluació laboral amb nou punts positius i una àrea de millora es recorda únicament per la crítica.

Beck (1979) va descriure un procés similar sota el nom d'abstracció selectiva, situant-lo com un dels mecanismes cognitius centrals de la depressió. La persona deprimida tendeix a extreure d'una situació complexa exclusivament els elements que confirmen la seva visió negativa de si mateixa, del món i del futur (la tríada cognitiva). Aquest biaix atencionat no és deliberat: la persona genuïnament no percep la informació positiva, o la descarta automàticament com a irrellevant o insuficient.

En la teràpia cognitiva, el tractament del filtratge mental implica ajudar el pacient a ampliar el focus atencional. Tècniques com el registre d'experiències positives, la reestructuració cognitiva i els experiments conductuals permeten al pacient practicar la captació d'informació que el filtre habitualment bloqueja. L'objectiu no és substituir un filtre negatiu per un de positiu, sinó desenvolupar una percepció més equilibrada i completa de la realitat.