Empatia

L'empatia és la capacitat de comprendre i compartir l'experiència emocional d'una altra persona. En psicologia, es distingeixen almenys dos components: l'empatia cognitiva (la capacitat de comprendre intel·lectualment la perspectiva de l'altre) i l'empatia afectiva (la resposta emocional ressonant amb l'estat de l'altre).

Theodor Lipps va introduir el terme "Einfühlung" (empatia) a principis del segle XX per descriure la projecció del jo en l'experiència estètica. Carl Rogers va situar l'empatia al centre de la psicoteràpia humanista, definint-la com la capacitat de percebre el marc de referència intern de l'altre amb precisió i amb els components emocionals que s'hi pertanyen, "com si" fos l'altra persona, però sense perdre mai la condició de "com si".

La neurociència ha identificat mecanismes neuronals subjacents a l'empatia. Les neurones mirall, descobertes per Giacomo Rizzolatti a la dècada de 1990, s'activen tant quan realitzem una acció com quan observem algú realitzant-la. La xarxa d'empatia (empathy network) del cervell inclou l'ínsula anterior, la cingulada anterior i el còrtex prefrontal medial.

L'empatia no és un tret fixe — pot ser entrenada i desenvolupada. Programes de formació en empatia han demostrat millores mesurables en professionals de la salut, educadors i líders. La meditació de compassió (loving-kindness meditation) augmenta l'activació de regions cerebrals associades amb l'empatia afectiva.

En la relació terapèutica, l'empatia del terapeuta és un dels predictors més consistents dels resultats del tractament. La recerca de procés-resultat ha demostrat repetidament que els pacients que perceben els seus terapeutes com a empàtics experimenten millores més significatives, independentment de l'orientació teòrica del tractament.

Cal distingir l'empatia de la simpatia (sentir llàstima per l'altre) i de la fatiga per empatia o fatiga per compassió, un estat d'esgotament emocional que pot afectar professionals exposats constantment al sofriment dels altres.