Trastorn límit de la personalitat
El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un dels trastorns de personalitat més estudiats i clínicament significatius. Afecta aproximadament l'1,6–5,9% de la població general i fins al 20% dels pacients psiquiàtrics hospitalitzats. Es caracteritza per un patró pervasiu d'inestabilitat en les relacions interpersonals, l'autoimatge, els afectes i el control dels impulsos.
El DSM-5 estableix 9 criteris diagnòstics, dels quals calen 5: esforços frenètics per evitar l'abandonament real o imaginat, relacions inestables i intenses alternant entre idealització i devaluació, alteració de la identitat, impulsivitat en àrees potencialment autodestructives, conducta suïcida recurrent, inestabilitat afectiva, sentiments crònics de buit, ira intensa inapropiada, i ideació paranoide transitòria o dissociació.
L'etiologia del TLP involucra una interacció complexa entre vulnerabilitat biològica (desregulació emocional constitucional) i entorn invalidant durant el desenvolupament. Linehan (1993) va proposar el model biosocial: un nen emocionalment vulnerable crescut en un ambient que invalida sistemàticament les seves experiències emocionals. El trauma infantil (abús sexual, físic o emocional) es reporta en el 40–70% dels casos.
El tractament ha experimentat una revolució. La Teràpia Dialèctica Conductual (TDC) de Linehan va ser la primera amb evidència empírica robusta, enfocant-se en habilitats de mindfulness, tolerància al malestar, regulació emocional i efectivitat interpersonal. La Teràpia basada en la Mentalització (MBT) de Bateman i Fonagy se centra en millorar la capacitat de comprendre els estats mentals propis i aliens.
El pronòstic és més favorable del que es creia històricament. Estudis longitudinals mostren que la majoria dels pacients amb TLP milloren significativament amb el temps: el 85% assoleix remissió simptomàtica en 10 anys, encara que el funcionament social pot restar deteriorat. El tractament especialitzat accelera significativament la recuperació.
És important distingir el TLP d'altres condicions que comparteixen trets (trastorn bipolar, TEPT complex, TDAH). La comorbiditat és molt alta: depressió (80%), trastorns d'ansietat (88%), ús de substàncies (65%) i trastorns alimentaris (25–50%) coexisteixen freqüentment amb el TLP.