La psicoteràpia moderna comprèn una àmplia varietat d'enfocaments teòrics i tècnics, cadascun amb els seus principis fonamentals, mètodes d'intervenció i base empírica. Malgrat les seves diferències, la recerca ha demostrat que tots els enfocaments validats comparteixen factors comuns que contribueixen a l'eficàcia terapèutica.
Els principals enfocaments inclouen la teràpia cognitivo-conductual (TCC), la teràpia psicodinàmica, la teràpia humanista, la teràpia gestàltica, la teràpia familiar sistèmica, la teràpia dialèctica conductual (TDC) i la teràpia de grup. Cadascun ofereix una perspectiva diferent sobre l'origen del patiment psicològic i els mecanismes de canvi.
La recerca sobre factors comuns (Wampold, 2015) ha identificat que l'aliança terapèutica, les expectatives del pacient, i la coherència del model teòric expliquen una proporció significativa de la variància en els resultats. Això ha portat al moviment integrador, que busca combinar els elements més eficaços de diferents enfocaments.
L'elecció de l'enfocament depèn de múltiples factors: la naturalesa del problema, les preferències del pacient, la formació del terapeuta i l'evidència disponible per a cada trastorn específic.