Teràpia de grup
La teràpia de grup té els seus orígens en el treball pioner de Joseph Pratt amb pacients tuberculosos a principis del segle XX, però va ser Irvin Yalom qui va sistematitzar la seva teoria i pràctica de manera definitiva. Yalom va identificar onze factors terapèutics que operen en els grups i que constitueixen els mecanismes de canvi específics d'aquesta modalitat. Entre els més destacats: la universalitat (descobrir que altres persones comparteixen problemes similars, reduint l'aïllament i la vergonya), l'aprenentatge interpersonal (rebre feedback directe sobre l'impacte del propi comportament en els altres), la cohesió grupal (el sentiment de pertinença i acceptació que facilita l'exploració emocional) i la catarsi (l'expressió emocional intensa en un context de suport).
Existeixen diversos tipus de grups terapèutics, cadascun amb objectius i estructures diferenciats. Els grups psicoeducatius prioritzen la transmissió d'informació i habilitats sobre una problemàtica específica (gestió de l'ansietat, habilitats parentals). Els grups de procés, més propers al model de Yalom, se centren en les dinàmiques interpersonals que emergeixen espontàniament dins del grup, utilitzant-les com a material terapèutic. Els grups de suport ofereixen un espai d'acompanyament i normalització per a persones que comparteixen una experiència comuna (dol, malaltia crònica, addicció). Els grups cognitivo-conductuals apliquen protocols estructurats d'intervenció en format grupal.
Els avantatges de la teràpia de grup són múltiples. Ofereix un microcosmos social on els patrons relacionals es manifesten i poden ser treballats in vivo. Proporciona suport entre iguals, múltiples perspectives sobre un mateix problema, i la possibilitat d'aprendre per observació del procés terapèutic dels altres (aprenentatge vicari). Des d'un punt de vista pràctic, permet atendre més pacients amb menys recursos, fent-la més accessible. Les indicacions inclouen problemes interpersonals, aïllament social, trastorns d'ansietat social, trastorns alimentaris i problemes d'addicció, entre d'altres.
La recerca ha demostrat consistentment l'eficàcia de la teràpia de grup per a múltiples trastorns. La meta-anàlisi de Burlingame et al. (2003) va confirmar que la teràpia de grup produeix efectes comparables als de la teràpia individual per a una àmplia gamma de problemes clínics. Yalom i Leszcz (2005) van documentar àmpliament com els factors terapèutics grupals operen com a agents de canvi poderosos i únics, no replicables en el format individual. La selecció adequada dels membres, la preparació prèvia i la gestió competent de la dinàmica grupal per part del terapeuta són factors determinants per a l'eficàcia del grup.