Teràpia d'atac

La teràpia d'atac (també anomenada teràpia de confrontació o «the Game») va originar-se a la comunitat Synanon, fundada per Charles Dederich el 1958 per al tractament de la drogoaddicció. Els participants eren sotmesos a una confrontació verbal agressiva per part dels companys i els facilitadors, amb la intenció declarada de trencar les defenses i la negació. No és una teràpia legítima: és una pràctica abusiva que no té base científica.

Mètode: sessions de grup on un membre és sotmès a atacs verbals intensos, hostils i degradants per part de la resta del grup. L'objectiu declarat era eliminar les defenses de l'ego i forçar la persona a enfrontar-se al seu comportament «honestament». Les sessions podien durar hores. En realitat, aquest mètode constitueix abús psicològic sistemàtic.

Synanon i el seu llegat: Synanon va evolucionar d'un programa de rehabilitació de drogues a un culte. El model de teràpia d'atac va ser adoptat per nombroses «comunitats terapèutiques» i posteriorment per programes controvertits per a adolescents amb problemes (per exemple, Straight Inc., CEDU, programes WWASP). Molts d'aquests programes han estat tancats després d'investigacions per abús.

Dany psicològic: documentació extensa de danys psicològics, incloent-hi TEPT, depressió, ansietat i tendències suïcides entre els participants. L'enfocament viola principis bàsics de seguretat psicològica, consentiment informat i aliança terapèutica. No hi ha evidència creïble d'eficàcia; hi ha evidència substancial de dany.

Estat actual: universalment condemnada per la psicologia i la psiquiatria convencionals. L'APA i l'OMS s'han oposat explícitament a les pràctiques terapèutiques coercitives. La teràpia d'atac es considera una pràctica abusiva, no una modalitat terapèutica legítima. Persisteix en alguns programes sense llicència, particularment en la indústria d'adolescents amb problemes. És important estudiar-la com a exemple de com les pràctiques pseudoterapèutiques poden causar dany.