Triangulació

El concepte de triangulació va ser desenvolupat per Murray Bowen dins la seva teoria de sistemes familiars. Segons Bowen, quan la tensió entre dues persones esdevé insuportable, una d'elles (o ambdues) involucra una tercera persona per estabilitzar la relació. Aquesta tercera part pot ser un fill, un familiar, un terapeuta o qualsevol altra figura. La triangulació és el patró relacional humà més bàsic: les díades inestables tendeixen naturalment a convertir-se en triangles. En contextos familiars, els triangles es transmeten entre generacions i configuren patrons de funcionament emocional.

Com a tàctica de manipulació, la triangulació consisteix a introduir deliberadament una tercera persona en una relació per generar gelosia, inseguretat o rivalitat. El manipulador pot comparar la víctima desfavorablement amb una altra persona, insinuar interessos romàntics externs, o utilitzar intermediaris — anomenats 'monos voladors' — per transmetre missatges, recollir informació o exercir pressió sobre la víctima. En dinàmiques narcisistes, la triangulació serveix per mantenir el subministrament narcisista: el manipulador manté diverses persones competint per la seva atenció i aprovació.

Reconèixer la triangulació és essencial tant en teràpia familiar com en el treball amb supervivents d'abús emocional. En teràpia sistèmica, l'objectiu és destriangular: ajudar cada membre de la família a gestionar les seves relacions de manera directa, sense involucrar tercers. En contextos d'abús, comprendre la triangulació ajuda la víctima a identificar quan està sent manipulada a través d'altres persones i a resistir la pressió de participar en dinàmiques de rivalitat artificialment creades.