Boc expiatori

El concepte de boc expiatori té les seves arrels en el ritual bíblic descrit al Levític, on un cabrit era simbòlicament carregat amb els pecats de la comunitat i expulsat al desert. René Girard va desenvolupar aquesta idea en la seva teoria mimètica, argumentant que el mecanisme del boc expiatori és fonamental per a la cohesió social: les comunitats canalitzen la seva violència interna cap a una víctima designada, restaurant temporalment la pau. Segons Girard, aquest mecanisme opera de manera inconscient i es retroba a la base de mites, rituals i institucions culturals.

En el context de la teràpia familiar sistèmica, el boc expiatori és el 'pacient identificat' — el membre de la família que porta el símptoma que en realitat reflecteix una disfunció del sistema familiar complet. El fill problemàtic, per exemple, pot estar actuant la tensió no resolta entre els pares. En l'àmbit laboral, el boc expiatori es manifesta com a mobbing: un treballador és assenyalat com a responsable dels fracassos col·lectius i sotmès a assetjament sistemàtic. En la política, el mecanisme del boc expiatori dirigeix la frustració social cap a minories ètniques, religioses o culturals.

El mecanisme del boc expiatori està estretament vinculat amb la projecció com a defensa psicològica: les qualitats inacceptables del grup o individu dominant són projectades sobre la víctima designada, que passa a encarnar tot allò que el grup rebutja en si mateix. Comprendre aquest mecanisme és clau tant per a la intervenció terapèutica com per a l'anàlisi social, ja que permet desnaturalitzar narratives de culpabilització i reconèixer els patrons sistèmics subjacents.