Racionalitat
La racionalitat és un concepte central tant en la filosofia com en la psicologia cognitiva. Es distingeixen dos tipus fonamentals: la racionalitat epistèmica, que consisteix a formar creences que corresponen a la realitat — creure coses vertaderes i no creure coses falses —, i la racionalitat instrumental, que consisteix a prendre decisions que maximitzen la probabilitat d'assolir els propis objectius. Aquestes dues formes de racionalitat no sempre coincideixen: una persona pot tenir creences precises però actuar de forma contraproduent, o viceversa. La investigació moderna ha mostrat que la racionalitat no és simplement una qüestió d'intel·ligència, sinó una habilitat que pot ser entrenada.
Daniel Kahneman, en el seu treball amb Amos Tversky, va proposar el model de dos sistemes de pensament. El Sistema 1 opera de forma ràpida, automàtica i intuïtiva, permetent-nos prendre decisions eficients en la vida quotidiana però fent-nos vulnerables a errors sistemàtics. El Sistema 2 és lent, deliberat i analític, capaç de detectar errors del Sistema 1 però costós en termes d'esforç cognitiu. Els biaixos cognitius — ancoratge, disponibilitat, representativitat — sorgeixen quan el Sistema 1 substitueix una pregunta difícil per una de més fàcil sense que en siguem conscients. El raonament bayesià, que actualitza creences en funció de nova evidència, es considera el marc normatiu de la racionalitat epistèmica.
La comunitat racionalista, articulada principalment al voltant de LessWrong, Eliezer Yudkowsky i el Centre for Applied Rationality (CFAR), va intentar convertir l'entrenament en racionalitat en una pràctica accessible. «The Sequences» de Yudkowsky constitueixen un currículum extens sobre biaixos cognitius, pensament bayesià i alineació de la intel·ligència artificial. CFAR va desenvolupar tallers intensius que combinaven tècniques de psicologia cognitiva amb exercicis pràctics de presa de decisions. Keith Stanovich va introduir el concepte de «disracionalitat» per descriure el fenomen de persones amb alt QI que, tanmateix, cometen errors de raonament sistemàtics — demostrant que la intel·ligència i la racionalitat no són el mateix constructe.
La racionalitat aplicada ha trobat expressions concretes en diversos àmbits. Els tallers del CFAR van entrenar milers de participants en tècniques de calibratge de confiança, anàlisi de decisions i detecció de biaixos propis. La investigació de Philip Tetlock sobre superprevisors va demostrar que certes persones — no necessàriament expertes — poden fer prediccions notablement precises quan apliquen principis de pensament bayesià, actualització constant i humilitat epistèmica. La teoria de la decisió, des del valor esperat fins als marcs més sofisticats, ofereix eines formals per a l'elecció racional.
En psicologia clínica, la connexió entre racionalitat i salut mental és significativa. Les distorsions cognitives identificades per Aaron Beck — pensament en blanc i negre, catastrofisme, personalització — poden entendre's com a formes específiques d'irracionalitat epistèmica. La teràpia cognitivo-conductual entrena els pacients a identificar i corregir aquests errors de raonament, essent, en certa manera, una forma d'entrenament en racionalitat aplicada al benestar emocional. La metacognició — la capacitat de pensar sobre el propi pensament — és central tant en la racionalitat com en la psicoteràpia.