Psicologia positiva
La psicologia positiva va néixer formalment el 1998, quan Martin Seligman, en la seva adreça presidencial a l'American Psychological Association, va proposar un canvi de paradigma en la disciplina. Seligman va argumentar que la psicologia havia dedicat la major part del segle XX a estudiar la patologia — la depressió, l'ansietat, la psicosi — però havia negligit sistemàticament l'estudi de què fa que la vida sigui plena i significativa. No es tractava d'ignorar el sofriment, sinó de complementar el model mèdic tradicional amb una ciència del benestar, les fortaleses de caràcter i les institucions que permeten a les persones i comunitats prosperar. Aquesta proposta va ressonar profundament en una disciplina que, efectivament, tenia molts més estudis sobre la depressió que sobre la felicitat.
El model PERMA de Seligman identifica cinc elements del benestar: Positive emotions (emocions positives — alegria, gratitud, serenitat), Engagement (compromís — estat de flux i absorció), Relationships (relacions — connexions socials significatives), Meaning (significat — pertinença i servei a quelcom més gran que un mateix) i Accomplishment (assoliment — domini i realització de metes). Peterson i Seligman (2004) van desenvolupar una classificació de 24 fortaleses de caràcter agrupades en sis virtuts universals — saviesa, coratge, humanitat, justícia, temperança i transcendència — amb l'instrument VIA (Values in Action) per mesurar-les. Mihaly Csikszentmihalyi va aportar el concepte de flux (flow): un estat d'absorció completa en una activitat que resulta intrínsecament recompensant, on les habilitats de la persona es corresponen perfectament amb el nivell de desafiament.
Carol Dweck va contribuir amb el concepte de mentalitat de creixement (growth mindset) — la creença que les habilitats i la intel·ligència es poden desenvolupar a través de l'esforç i l'aprenentatge, en contraposició a la mentalitat fixa que les considera innates i immutables. La recerca sobre la gratitud ha demostrat que pràctiques senzilles com escriure diàriament tres coses bones que han passat milloren mesurament el benestar subjectiu. La meditació mindfulness, adoptada per la psicologia positiva des de les tradicions contemplatives orientals, ha acumulat una base d'evidència substancial per a la reducció de l'estrès i la millora del benestar.
La psicologia positiva no ha estat exempta de crítiques significatives. La «tirania de la positivitat» — la pressió social per ser sempre feliç i optimista — pot invalidar emocions negatives legítimes i necessàries. Barbara Held ha argumentat que la psicologia positiva pot culpabilitzar les persones que pateixen, suggerint implícitament que el seu sofriment és culpa de la seva actitud. Les crítiques metodològiques han estat substancials: algunes troballes populars, com la ràtio de positivitat 3:1 de Fredrickson, han estat desacreditades estadísticament. El biaix cultural és una altra preocupació: la majoria de la recerca s'ha realitzat en poblacions occidentals, educades, industrialitzades, riques i democràtiques (WEIRD). La segona onada de la psicologia positiva (PP 2.0) ha intentat abordar aquestes crítiques, integrant l'estudi del sofriment, la dialèctica entre benestar i adversitat, i perspectives culturalment més diverses.