Efecte placebo
L'efecte placebo és la millora clínica que experimenta un pacient quan rep un tractament que no conté cap principi actiu, com una pastilla de sucre o una injecció de solució salina. Conegut des de l'antiguitat, el terme 'placebo' (del llatí, 'complauré') es va adoptar en medicina al segle XVIII. Henry Beecher va establir el 1955 que aproximadament un 35% dels pacients milloraven amb placebos, xifra que investigacions posteriors han matisat segons la condició tractada. L'efecte placebo no és una il·lusió: implica canvis mesurables en l'activitat cerebral, la neuroquímica i la fisiologia.
La recerca neurobiològica ha demostrat que l'efecte placebo activa sistemes endògens reals. En l'analgèsia per placebo, s'alliberen opioides endògens que poden ser bloquejats per naloxona. En el Parkinson, els placebos augmenten l'alliberament de dopamina a l'estriat. Aquests efectes són mediats per l'expectativa del pacient i el condicionament previ: un pacient que ha experimentat alleujament amb un fàrmac real respondrà més fortament a un placebo posterior. L'efecte nocebu — l'empitjorament per expectatives negatives — opera pels mateixos mecanismes però en sentit invers, i pot generar efectes secundaris reals amb tractaments inerts.
Les implicacions per a la psicoteràpia són profundes. La recerca sobre factors comuns (Wampold, 2015) suggereix que tots els tractaments psicològics contenen un component placebo substancial: l'aliança terapèutica, l'expectativa de millora i el ritual del tractament contribueixen significativament als resultats, independentment de la tècnica específica utilitzada. Això no invalida la psicoteràpia sinó que posa de manifest la importància del context relacional i les expectatives en qualsevol procés de curació.
La qüestió ètica del placebo ha evolucionat amb la descoberta dels placebos oberts. Kaptchuk i col·laboradors van demostrar que els placebos poden ser eficaços fins i tot quan el pacient sap que està rebent un tractament inert, sempre que el metge expliqui el mecanisme de l'efecte placebo. Aquesta troballa desafia l'assumpció que l'engany és necessari per a l'efecte placebo i obre noves possibilitats per integrar èticament els mecanismes de placebo en la pràctica clínica.