Intel·ligència emocional

El concepte d'intel·ligència emocional va ser formalitzat per Peter Salovey i John Mayer el 1990 com un conjunt de capacitats cognitives relacionades amb les emocions. El seu model de quatre branques inclou la percepció emocional, la facilitació emocional del pensament, la comprensió emocional i la gestió emocional. Aquesta perspectiva situa la intel·ligència emocional dins del marc de les capacitats mentals, mesurable mitjançant proves de rendiment similars a les dels tests d'intel·ligència tradicionals.

Daniel Goleman va popularitzar el terme el 1995 amb el seu llibre supervendes, ampliant el concepte per incloure competències socials, motivació i autoregulació. La seva versió va tenir un impacte enorme en l'àmbit empresarial i educatiu, on es van desenvolupar programes de formació en intel·ligència emocional. Goleman va argumentar que l'EQ podia ser més important que el QI per predir l'èxit professional, una afirmació que va generar tant entusiasme com controvèrsia acadèmica.

Els crítics han qüestionat si la intel·ligència emocional és realment un constructe independent o simplement una combinació de trets de personalitat ja coneguts. Petrides i Furnham van proposar la distinció entre IE com a capacitat i IE com a tret, mesurada mitjançant autoinformes. A més, la proliferació de models i instruments de mesura ha dificultat arribar a un consens científic sobre què mesura exactament la intel·ligència emocional i fins a quin punt prediu resultats vitals més enllà dels factors de personalitat establerts.