Altruisme eficaç
L'altruisme eficaç (AE) es fonamenta en una pregunta aparentment senzilla: com podem fer el major bé possible amb els nostres recursos limitats? L'argument del «nen que s'ofega» de Peter Singer ofereix la intuïció moral bàsica: si passéssim per davant d'un estany on un nen s'ofega, la majoria de nosaltres consideraríem que tenim l'obligació moral de rescatar-lo, encara que ens mullés la roba. Singer argumenta que la mateixa lògica s'aplica al sofriment global: si podem prevenir morts per malària o desnutrició amb una donació relativament petita, no fer-ho és moralment equivalent a no rescatar el nen. Aquesta extensió de la intuïció moral local a l'àmbit global és la base filosòfica del moviment.
William MacAskill, un dels cofundadors del moviment, va argumentar que la bona intenció no és suficient — cal també bona evidència i bon raonament. Organitzacions com GiveWell avaluen rigorosament l'efectivitat de les intervencions caritatives, comparant el cost per vida salvada o per DALY (any de vida ajustat per discapacitat) evitat. 80,000 Hours assessora sobre les carreres professionals amb major impacte social. La investigació psicològica revela biaixos sistemàtics en la donació caritativa: la insensibilitat a l'abast (scope insensitivity) fa que les persones no escalin la seva resposta emocional proporcionalment al nombre d'afectats; l'efecte de la víctima identificable fa que responguem més intensament a un individu concret que a estadístiques abstractes. L'AE intenta corregir aquests biaixos aplicant el pensament racional a la filantropia.
La connexió amb la comunitat racionalista és profunda. Molts membres de l'AE provenen de l'ecosistema LessWrong/CFAR, i comparteixen l'èmfasi en el pensament bayesià, l'anàlisi de riscos existencials i la presa de decisions basada en el valor esperat. El concepte d'«earning to give» — triar una carrera lucrativa amb l'objectiu de donar una fracció significativa dels ingressos — va generar debat tant dins com fora del moviment. Des de la perspectiva psicològica, l'AE planteja preguntes fascinants sobre l'altruisme, la motivació prosocial i els límits de la racionalitat aplicada a l'ètica. La fatiga per compassió i la càrrega psicològica sobre els adherents — el sentiment de culpa per no fer mai prou — són riscos reals que el moviment ha començat a abordar.
Les crítiques a l'AE són substancials i mereixen consideració seriosa. Alguns filòsofs argumenten que l'enfocament és elitista, privilegiant una perspectiva occidental i tecnocràtica. La negligència del canvi sistèmic — concentrar-se en intervencions concretes en lloc d'abordar les causes estructurals de la pobresa i la injustícia — és una altra crítica recurrent. Paul Bloom, en el seu llibre Against Empathy, argumenta paradoxalment a favor de la compassió racional per sobre de l'empatia emocional, una posició que connecta tant amb l'AE com amb el debat psicològic sobre la naturalesa de l'empatia. El col·lapse d'FTX el 2022 i les seves connexions amb la comunitat d'AE van generar una crisi de reputació que va obligar el moviment a una reflexió profunda sobre la integritat i els riscos d'una ètica purament consequencialista.