Depressió
El trastorn depressiu major (TDM) és una de les condicions de salut mental més prevalents i incapacitants del món. Segons el DSM-5, el diagnòstic requereix la presència d'almenys cinc símptomes durant un mínim de dues setmanes, incloent necessàriament un estat d'ànim depressiu o la pèrdua d'interès o plaer (anhedònia). Altres símptomes inclouen canvis significatius de pes o apetit, insomni o hipersòmnia, agitació o retard psicomotor, fatiga, sentiments d'inutilitat o culpa excessiva, dificultat de concentració i pensaments recurrents de mort. La depressió no és simplement tristesa, sinó una alteració profunda que afecta la cognició, les emocions, el cos i les relacions.
Aaron Beck va revolucionar la comprensió de la depressió amb el seu model cognitiu, proposant que la depressió es manté per la tríada cognitiva negativa: una visió negativa d'un mateix ("sóc un fracassat"), del món ("tot és injust i hostil") i del futur ("les coses mai no milloraran"). Aquests pensaments automàtics negatius sorgeixen d'esquemes cognitius disfuncionals formats per experiències primerenques. Els errors de pensament — com la generalització excessiva, el filtre mental, la personalització i el pensament dicotòmic — mantenen i reforcen l'estat depressiu. La teràpia cognitiva de Beck busca identificar, qüestionar i modificar aquests patrons de pensament distorsionats.
Des de la perspectiva neuroquímica, la hipòtesi monoaminèrgica ha estat el marc dominant durant dècades, postulant que la depressió resulta d'un dèficit de neurotransmissors com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina. Encara que aquesta hipòtesi va guiar el desenvolupament d'antidepressius eficaços, és clarament insuficient: els antidepressius augmenten els nivells de monoamines en hores, però l'efecte terapèutic triga setmanes. Models més recents inclouen alteracions en la neuroplasticitat, la inflamació crònica, la desregulació de l'eix HPA i disfuncions en circuits cerebrals que connecten l'escorça prefrontal, l'amígdala i l'hipocamp.
El tractament de la depressió disposa d'un ampli ventall d'opcions basades en l'evidència. La teràpia cognitivo-conductual i la teràpia interpersonal són els tractaments psicològics més validats. La farmacoteràpia amb inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) és el tractament de primera línia per a la depressió moderada a greu. Cuijpers i col·laboradors van demostrar en metanàlisis extenses que la psicoteràpia i la farmacoteràpia tenen eficàcies similars per a la depressió de gravetat moderada, i la combinació d'ambdues és superior a cada tractament per separat. Per a la depressió resistent, opcions com la teràpia electroconvulsiva, la ketamina i l'estimulació magnètica transcranial ofereixen alternatives amb evidència creixent.