Codependència

El concepte de codependència va sorgir als anys 1980 dins del moviment de tractament de les addiccions, inicialment per descriure les parelles d'alcohòlics que desenvolupaven els seus propis patrons disfuncionals. Melody Beattie va popularitzar el terme amb el seu llibre de 1986, definint la persona codependent com algú que permet que la conducta d'una altra persona l'afecti de manera excessiva i que està obsessionada amb controlar-la. El concepte es va expandir ràpidament més enllà de l'àmbit de les addiccions per descriure qualsevol relació caracteritzada per la cura compulsiva i la pèrdua d'identitat pròpia.

Els patrons codependents inclouen la dificultat per establir límits, la necessitat excessiva d'aprovació, la tendència a assumir responsabilitat pels sentiments dels altres i la negació de les pròpies necessitats emocionals. Les persones codependents sovint se senten responsables del benestar dels altres fins al punt de negligir el propi. Aquest patró pot perpetuar dinàmiques destructives, ja que el cuidador compulsiu involuntàriament facilita el comportament problemàtic de l'altra persona. El tractament habitual inclou teràpia individual, grups de suport com CoDA (Co-Dependents Anonymous) i treball en l'establiment de límits saludables.

Tanmateix, la validesa científica del concepte de codependència ha estat àmpliament debatuda. Dear i Roberts van assenyalar que el terme manca d'una definició consensuada i que els instruments de mesura existents presenten problemes psicométrics significatius. Alguns crítics argumenten que la codependència patologitza comportaments de cura que en moltes cultures es consideren normals i valuosos. A més, la seva absència dels manuals diagnòstics oficials (DSM i CIM) reflecteix la manca de suport empíric suficient per considerar-la un trastorn independent, tot i que els patrons que descriu són clínicament recognoscibles.