Trastorn d'estrès posttraumàtic
El trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) és un diagnòstic clínic que es desenvolupa en algunes persones després de l'exposició a un esdeveniment traumàtic. Segons el DSM-5, el diagnòstic requereix l'exposició directa, l'observació directa, el coneixement que l'esdeveniment li va ocórrer a un familiar o amic proper, o l'exposició repetida a detalls aversivos de l'esdeveniment. Els símptomes s'agrupen en quatre clústers: intrusió (flashbacks, malsons, records involuntaris recurrents), evitació (esforços per evitar records, pensaments o estímuls externs associats), alteracions negatives en cognició i estat d'ànim (creences distorsionades sobre un mateix o el món, emocions negatives persistents, desinterès) i hiperactivació (hipervigilància, resposta de sobresalt exagerada, irritabilitat, problemes de son).
El TEPT complex (TEPT-C) va ser reconegut formalment per la CIE-11 com un diagnòstic separat, incorporant la proposta original de Judith Herman. A més dels símptomes clàssics del TEPT, el TEPT complex inclou pertorbacions en l'autoorganització: dificultats en la regulació emocional (reaccions emocionals intenses o entumiment), autoconcepte negatiu (sentiments persistents de vergonya, culpa o fracàs) i alteracions en les relacions interpersonals (dificultat per mantenir relacions properes, desconfiança generalitzada). Marylène Cloitre i col·laboradors han demostrat que el TEPT complex es desenvolupa típicament en contextos de traumatització crònica i interpersonal, especialment durant la infància, i requereix enfocaments terapèutics adaptats que prioritzin l'estabilització emocional.
Els enfocaments terapèutics per al TEPT compten amb una sòlida base d'evidència. La teràpia de processament cognitiu (CPT), l'exposició prolongada i l'EMDR són tractaments de primera línia recomanats per les guies clíniques internacionals. Anke Ehlers i David Clark van proposar un model cognitiu influent que explica el manteniment del TEPT per l'avaluació excessivament negativa del trauma i les seves conseqüències, combinada amb la naturalesa fragmentada i poc contextualitzada dels records traumàtics. El tractament facilita l'elaboració i contextualització dels records i la modificació de les avaluacions problemàtiques.
El concepte de dany moral (moral injury) ha emergit com una dimensió important en la comprensió del trauma, especialment en contextos militars i professionals. El dany moral es produeix quan una persona perpetra, no aconsegueix evitar o és testimoni d'actes que transgredeixen les seves creences morals profundes, generant sentiments de culpa, vergonya i traïció que no encaixen completament en el model clàssic del TEPT basat en la por. Aquesta perspectiva ha ampliat la comprensió del trauma més enllà de les respostes de por i ha impulsat el desenvolupament d'intervencions específiques que aborden els aspectes morals i existencials del sofriment posttraumàtic.