Ètica en psicologia
L'Ethical Principles of Psychologists and Code of Conduct de l'APA (2017) estableix cinc principis generals que guien la pràctica psicològica: beneficència i no-maleficència (actuar en benefici del client i evitar causar dany), fidelitat i responsabilitat (establir relacions de confiança i assumir responsabilitat professional), integritat (promoure la precisió i l'honestedat), justícia (garantir l'accés equitatiu als serveis) i respecte pels drets i la dignitat de les persones (incloent-hi l'autonomia i la privacitat).
El consentiment informat constitueix un pilar ètic fonamental: el client ha de rebre informació clara sobre la naturalesa del tractament, els seus riscos i beneficis, les alternatives disponibles i els límits de la confidencialitat abans d'acceptar participar-hi. La confidencialitat, al seu torn, té límits legals i ètics importants. El cas Tarasoff v. Regents (1976) va establir el deure d'advertir: quan un terapeuta determina que un pacient representa un perill seriós per a una tercera persona identificable, la protecció de la potencial víctima té prioritat sobre la confidencialitat.
Les relacions duals — situacions en què el psicòleg manté amb un client una relació diferent de la professional (amistat, negocis, relació sentimental) — representen un àrea de risc ètic significatiu. La diferència de poder inherent a la relació terapèutica fa que aquestes relacions siguin potencialment explotadores, fins i tot quan semblen consentides. Les relacions sexuals amb clients actuals estan prohibides per tots els codis ètics; amb antics clients, la majoria dels codis estableixen un període mínim d'espera.
La competència professional exigeix que el psicòleg practiqui únicament dins dels límits de la seva formació i experiència, i que busqui supervisió o derivació quan un cas excedeix la seva competència. La competència cultural — la capacitat de treballar eficaçment amb persones de diversos orígens culturals — s'ha reconegut cada vegada més com una dimensió essencial de la competència professional, requerint formació continuada i autoconsciència sobre els propis biaixos i limitacions.