Conformitat i obediència
Els experiments de conformitat de Solomon Asch (1951) van demostrar de manera sorprenent fins a quin punt la pressió del grup pot alterar el judici individual. En el paradigma clàssic, participants que havien de jutjar la longitud de línies donaven respostes incorrectes el 37% de les vegades quan els confederats de l'experimentador responien unànimement de manera errònia. Asch va distingir entre conformitat pública (compliment sense canvi de creença) i conformitat privada (acceptació genuïna de la posició del grup). La presència d'un sol dissident reduïa dràsticament la conformitat, subratllant la importància de les veus dissidents.
Els estudis d'obediència de Stanley Milgram (1963) van portar la qüestió a un nivell més inquietant. En el seu paradigma, el 65% dels participants van administrar el que creien que eren descàrregues elèctriques potencialment mortals a un estrany, simplement perquè una figura d'autoritat els ho ordenava. Milgram va identificar factors clau que afecten l'obediència: la proximitat de la víctima, la presència física de l'autoritat, la legitimitat institucional i la possibilitat de difondre la responsabilitat. Aquests experiments van transformar la comprensió de l'obediència destructiva i van connectar amb l'anàlisi de Hannah Arendt sobre la 'banalitat del mal'.
L'experiment de la presó de Stanford de Philip Zimbardo (1971) va il·lustrar com els rols socials poden transformar el comportament. Participants assignats aleatòriament al rol de guarda van adoptar conductes autoritàries i abusives en qüestió de dies. Tot i que l'experiment ha estat criticat per problemes metodològics i ètics — Haslam i Reicher van demostrar que la identificació amb el rol, més que la situació en si, era el factor clau —, va contribuir significativament al debat sobre la influència situacional versus disposicional.
La psicologia social distingeix entre influència informacional (conformar-se perquè es creu que els altres tenen informació superior) i influència normativa (conformar-se per evitar el rebuig social). Els factors que augmenten la conformitat inclouen la grandària del grup, la unanimitat, la cohesió grupal i l'ambigüitat de la tasca. Els esforços moderns de replicació han matisat els resultats originals: les rèpliques de Milgram mostren taxes d'obediència variables segons el context cultural, i l'experiment de presó de la BBC de Haslam i Reicher va produir resultats molt diferents dels de Zimbardo. El llegat ètic d'aquests estudis continua influint en els estàndards de la recerca amb participants humans.