Enfocaments terapèutics
Principals escoles i mètodes de psicoteràpia — de la psicoanàlisi clàssica a les teràpies corporals contemporànies.
20 enfocaments
- Psicoanàlisi
La psicoanàlisi explora com els processos inconscients — desitjos reprimits, conflictes infantils i mecanismes de defensa — influeixen en el comportament i les emocions actuals. Mitjançant l'associació lliure, l'anàlisi dels somnis i la transferència, el pacient adquireix consciència dels patrons ocults que generen patiment.
- Teràpia de grup
La teràpia de grup reuneix diverses persones amb un o dos terapeutes. Yalom va identificar 11 factors terapèutics del grup, incloent-hi la universalitat, la cohesió grupal, l'altruisme i l'aprenentatge interpersonal. El grup es converteix en un microcosmos social on es poden assajar noves formes de relació.
- Teràpia de joc
La teràpia de joc utilitza el joc com a llenguatge natural dels nens per expressar sentiments, explorar experiències i resoldre conflictes. En un entorn segur amb joguines seleccionades, el nen recrea situacions difícils i processa les emocions associades. Pot ser directiva (guiada pel terapeuta) o no directiva (centrada en el nen).
- Artteràpia
L'artteràpia utilitza el procés creatiu — dibuix, pintura, escultura, collage — com a mitjà d'expressió i exploració emocional. No cal ser artista: el valor rau en el procés, no en el producte. Especialment útil per a persones que tenen dificultat per verbalitzar emocions, incloent-hi nens i supervivents de trauma.
- Teràpia psicodinàmica
La teràpia psicodinàmica moderna és una versió breu i focalitzada de la psicoanàlisi. Explora com les relacions primerenques i els conflictes inconscients configuren patrons actuals de relació. La relació terapèutica en si mateixa es converteix en un instrument de canvi, treballant amb la transferència i la contratransferència.
- Teràpia familiar sistèmica
La teràpia sistèmica entén l'individu dins del context del seu sistema familiar. Els símptomes d'un membre reflecteixen dinàmiques del sistema sencer: triangulacions, aliances, límits difusos o rígids, i patrons transgeneracionals. El terapeuta treballa amb la família com a unitat per reestructurar les interaccions disfuncionals.
- Teràpia Gestalt
La teràpia Gestalt se centra en l'experiència present i la consciència del moment. Utilitza experiments vivencials, el diàleg de la cadira buida i l'atenció al cos per ajudar la persona a prendre consciència dels seus patrons emocionals i completar assumptes pendents. L'objectiu és la integració i el contacte autèntic amb un mateix i els altres.
- Teràpia centrada en la persona
La teràpia centrada en la persona es basa en tres condicions nuclears: empatia, acceptació incondicional positiva i congruència del terapeuta. Rogers creia que en un entorn segur i no directiu, la persona activa la seva tendència natural cap al creixement i l'autorealització. El terapeuta no dirigeix ni interpreta, sinó que acompanya.
- Teràpia existencial
La teràpia existencial aborda les preocupacions últimes de l'existència humana: la mort, la llibertat, l'aïllament i el sentit de la vida. En comptes de centrar-se en símptomes, ajuda la persona a confrontar l'angoixa existencial i trobar un significat autèntic. Frankl va desenvolupar la logoteràpia, centrada específicament en la cerca de sentit.
- Teràpia cognitivo-conductual (TCC)
La TCC és una teràpia estructurada i orientada a objectius que identifica i modifica patrons de pensament distorsionats i comportaments desadaptatius. El terapeuta i el client treballen junts per qüestionar creences irracionals i desenvolupar estratègies d'afrontament més efectives. És el tractament amb més evidència empírica per a la depressió, l'ansietat, el TOC i molts altres trastorns.
- Psicoteràpia sensoriomotriu
La psicoteràpia sensoriomotriu integra processament corporal amb tècniques cognitives i emocionals per tractar el trauma. Treballa amb la finestra de tolerància, ajudant la persona a reconèixer i regular les respostes somàtiques al trauma — tensions musculars, postures defensives i patrons de moviment — i expandir la seva capacitat de regulació.
- Teràpia breu centrada en solucions
La TBCS es concentra en construir solucions en lloc d'analitzar problemes. Utilitza la pregunta miracle, les escales de progrés i les excepcions al problema per ajudar el client a identificar el que ja funciona i ampliar-ho. Generalment dura entre 3 i 8 sessions.
- Entrevista motivacional
L'entrevista motivacional és un estil de conversa col·laborativa que reforça la motivació pròpia i el compromís amb el canvi. Utilitza preguntes obertes, afirmacions, escolta reflexiva i resums (OARS) per explorar i resoldre l'ambivalència. Àmpliament utilitzada en addiccions, salut i canvi de conducta.
- Teràpia d'acceptació i compromís (ACT)
L'ACT utilitza mindfulness, acceptació i estratègies de canvi de comportament per augmentar la flexibilitat psicològica. En lloc d'eliminar pensaments i emocions difícils, el client aprèn a acceptar-los mentre es compromet amb accions alineades amb els seus valors personals.
- Teràpia dialèctica conductual (TDC)
La TDC combina tècniques cognitivo-conductuals amb mindfulness i acceptació dialèctica. Originalment desenvolupada per al trastorn límit de personalitat, ensenya habilitats de regulació emocional, tolerància al malestar, eficàcia interpersonal i atenció plena. Inclou teràpia individual, grups d'habilitats i coaching telefònic.
- Desensibilització i reprocessament per moviments oculars (EMDR)
L'EMDR utilitza estimulació bilateral (moviments oculars, tocs o sons) mentre el client recorda experiències traumàtiques. Això facilita el reprocessament dels records pertorbadors, reduint la seva càrrega emocional. Recomanat per l'OMS i moltes guies clíniques com a tractament de primera línia per al TEPT.
- Sistemes familiars interns (IFS)
La IFS concep la ment com un sistema de subpersonalitats o «parts» — exiliats (portadors de dolor), managers (protectors preventius) i bombers (protectors reactius) — liderades per un Self central amb qualitats de calma, curiositat i compassió. La teràpia ajuda a desenvolupar relació amb cada part per alliberar les càrregues emocionals.
- Teràpia d'esquemes
La teràpia d'esquemes integra elements de la TCC, la teoria de l'aferrament, la Gestalt i la psicoanàlisi per tractar patrons emocionals profunds (esquemes desadaptatius primerencs) formats a la infància. Utilitza tècniques experiencials com la reimaginació i el treball amb cadires per suplir necessitats emocionals no satisfetes.
- Teràpia narrativa
La teràpia narrativa entén que les persones donen sentit a la seva vida a través d'històries. La persona no és el problema; el problema és el problema. Mitjançant l'externalització, la deconstrucció de narratives dominants i la cerca de resultats únics, el client reescriu la seva història vital cap a un relat més empoderador.
- Experiència somàtica
L'experiència somàtica aborda el trauma a través de les sensacions corporals. Levine va observar que els animals descarreguen l'energia de l'estrès mitjançant tremolors i moviments involuntaris, mentre que els humans sovint retenen aquesta energia. La teràpia guia la persona a completar les respostes defensives (lluita, fugida, immobilització) que van quedar incomplertes durant el trauma.