Llibres

Llibres essencials de psicologia i psicoanàlisi — des d'obres clàssiques fins a publicacions modernes.

224 llibres

1984 George Orwell, 1949
En un estat totalitari, un home intenta preservar la seva individualitat contra la manipulació psicològica. La novel·la és un estudi de la propaganda, el rentat de cervell, el doblepensar, la tortura psicològica i la destrucció de la identitat individual.
Aferrament i pèrdua John Bowlby, 1969
Trilogia fonamental on Bowlby estableix la teoria de l'aferrament, descrivint els vincles afectius i l'impacte de la separació i la pèrdua.
Al regne dels fantasmes famolencs Gabor Maté, 2008
Maté presenta una visió compassiva de l'addicció, mostrant-la com una resposta al dolor emocional i al trauma primerenc, no com un fracàs moral.
Algú va volar sobre el niu del cucut Ken Kesey, 1962
Narrada per un pacient indígena d'un hospital psiquiàtric, la novel·la descriu la lluita de poder entre un nou internat rebel i una infermera autoritària. L'obra va tenir un impacte enormous en el moviment antipsiquiàtric i el debat sobre els drets dels pacients.
Al·legat per una mesura d'anormalitat Joyce McDougall, 1978
McDougall qüestiona els límits entre normalitat i anormalitat, defensant que una certa anormalitat és necessària per a la creativitat i la vida psíquica.
Amor i voluntat Rollo May, 1969
May explora la relació entre amor, voluntat i intencionalitat, argumentant que ambdós requereixen coratge i compromís actiu amb la vida.
Anàlisi del caràcter Wilhelm Reich, 1933
Reich descriu com les defenses psíquiques es cristal·litzen en el cos com a cuirassa muscular del caràcter, bloquejant el flux emocional i energètic.
Anna Karenina Lev Tolstoi, 1877
Una dona de l'alta societat russa abandona el marit per un amant i descendeix cap a la paranoia, la gelosia patològica i el suïcidi. La novel·la és un estudi profund de la dinàmica de parella, la depressió, l'aïllament social i la destrucció psicològica progressiva.
Aprendre a estimar Harry Harlow, 1971
Harlow sintetitza les seves investigacions sobre la privació maternal en primats, demostrant que el contacte afectiu és una necessitat biològica fonamental.
Aprendre de l'experiència Wilfred Bion, 1962
Bion desenvolupa la seva teoria del pensament, introduint la funció alfa que transforma les impressions sensorials brutes en elements pensables.
Apunts del subsòl Fiódor Dostoievski, 1864
El monòleg d'un funcionari retirat, amargat i alienat que reflexiona sobre la seva incapacitat de connectar amb els altres. Considerada precursora de l'existencialisme i de la psicologia de l'autoengany, la irracionalitat i l'autodestrucció.
Aquella foscor visible William Styron, 1990
Memòries de la depressió greu de l'autor. El breu text és un dels testimonis més citats sobre l'experiència subjectiva de la depressió major: la incapacitat de sentir, la ideació suïcida, la insuficiència del llenguatge per descriure el dolor psíquic i la recuperació.
Assaig sobre la ceguesa José Saramago, 1995
Una epidèmia de ceguesa blanca col·lapsa la societat i revela la fragilitat de les normes socials. La novel·la és una al·legoria de la deshumanització, la regressió social, la dinàmica de poder sota l'estrès extrem i la psicologia de la pànic col·lectiu.
Autoeficàcia Albert Bandura, 1997
Bandura presenta una síntesi completa de la seva teoria de l'autoeficàcia i com les creences en les pròpies capacitats influeixen en la conducta.
Canvi Paul Watzlawick, 1974
Watzlawick distingeix entre canvi de primer ordre (dins del sistema) i canvi de segon ordre (del sistema mateix), proposant intervencions paradoxals.
Casa de sorra i boira Andre Dubus III, 1999
Dues persones traumatitzades lluiten per la mateixa casa, escalant cap a la tragèdia. La novel·la explora la pèrdua com a desencadenant psicològic, el xoc cultural, la rigidesa cognitiva, l'escalada de conflicte i com el trauma no resolt de cada personatge alimenta la destrucció mútua.
Cecs a la traïció Jennifer Freyd, 2009
Freyd i Birrell exploren per què les persones i les institucions no detecten la traïció, i com aquesta ceguesa perpetua el dany psicològic.
Cent anys de solitud Gabriel García Márquez, 1967
Set generacions d'una família repeteixen patrons de solitud, obsessió i autodestrucció. La novel·la il·lustra la transmissió transgeneracional del trauma, la compulsió de repetició, l'aïllament com a destí familiar i el determinisme psicològic.
Comprendre la naturalesa humana Alfred Adler, 1927
Adler exposa els principis de la psicologia individual: el sentiment d'inferioritat, la compensació i l'interès social com a força motriu del caràcter.
Conceptes relacionals en psicoanàlisi Stephen Mitchell, 1988
Mitchell integra la teoria de les relacions objectals, la psicologia del self i la teoria interpersonal en un marc relacional coherent per a la psicoanàlisi.
Condicions límit i narcisisme patològic Otto Kernberg, 1975
Kernberg presenta el seu model d'organització de personalitat límit i la seva comprensió psicoanalítica del narcisisme patològic.
Crim i càstig Fiódor Dostoievski, 1866
Un estudiant empobrit assassina una prestamista i lluita contra una culpa devastadora. La novel·la és una exploració profunda de la consciència moral, la racionalització, el càstig psicològic intern i la confessió com a alliberament, anticipant conceptes clau del psicoanàlisi.
Daniel Martin John Fowles, 1977
Un guionista anglès fa un balanç de la seva vida, les seves relacions fracassades i la seva identitat fragmentada. La novel·la més personal de Fowles explora la crisi de la mitja vida, l'autenticitat vs. el fals self, la memòria com a reconstrucció narrativa i la dificultat de connectar emocionalment després de dècades de distanciament.
De peu als espais Philip Bromberg, 1998
Bromberg proposa que la salut mental no és unitat sinó la capacitat d'estar en els espais entre múltiples estats del self sense perdre la continuïtat.
Demian Hermann Hesse, 1919
Un jove descobreix la seva identitat a través de la relació amb un company enigmàtic. La novel·la és un bildungsroman profundament jungià que explora l'ombra, l'individuació, la confrontació entre bé i mal interior i el despertar de la consciència.
Desgràcia J.M. Coetzee, 1999
Un professor universitari perd la seva posició després d'una relació amb una estudiant i es retira al camp. La novel·la explora la vergonya, la caiguda social, el poder i l'abús sexual, la negació del remordiment i la destrucció de la identitat pública.
Diagnòstic psicoanalític Nancy McWilliams, 1994
Guia clínica completa per comprendre l'estructura de personalitat des d'una perspectiva psicodinàmica, amb aplicacions pràctiques per al tractament.
Diari clínic Sándor Ferenczi, 1932
El diari íntim de Ferenczi on explora l'anàlisi mútua, la regressió terapèutica i la importància de l'empatia radical en la relació analítica.
Diari d'un boig Nikolai Gògol, 1835
Un funcionari menor desenvolupa deliris de grandesa i acaba en un manicomi. El relat és una de les primeres descripcions literàries detallades de la psicosi progressiva: des de la disfunció social lleu fins al deliri sistematitzat.
Dissociació del trauma Ira Brenner, 2001
Brenner examina la dissociació com a resposta al trauma des de la perspectiva psicoanalítica, integrant teoria clínica i neurociència.
Èdip rei Sòfocles, -429
Un rei descobreix que ha matat el seu pare i s'ha casat amb la seva mare. L'obra va donar nom al complex d'Èdip de Freud i continua sent la referència cultural central per al concepte de desig inconscient, destí i autoconeixement tràgic.
El botxí de l'amor Irvin D. Yalom, 1989
Deu històries reals de teràpia que il·lustren dilemes existencials fonamentals: la mort, la llibertat, l'aïllament i la manca de sentit.
El cas estrany del Dr. Jekyll i Mr. Hyde Robert Louis Stevenson, 1886
Un metge respectable allibera la seva naturalesa malvada a través d'una poció. La novel·la, publicada abans de Freud, anticipa el concepte de l'inconscient, el desdoblament de la personalitat, la dissociació i la lluita entre impulsos civilitzats i primitius.
El club de la lluita Chuck Palahniuk, 1996
Un home amb insomni funda un club de lluita clandestí amb un alter ego carismàtic. La novel·la explora el trastorn dissociatiu d'identitat, la masculinitat tòxica, el consumisme com a buit existencial, l'autodestrucció com a alliberament i la violència com a teràpia.
El codi de l'ànima James Hillman, 1996
Hillman presenta la teoria del gla — la idea que cada persona neix amb una vocació única que busca expressar-se al llarg de la vida.
El col·leccionista John Fowles, 1963
Un home solitari segresta una jove estudiant d'art i la tanca al soterrani. La novel·la, narrada des de les dues perspectives, és un estudi del trastorn de personalitat esquizoide, la cosificació de l'altre, la dinàmica captor-captiu i l'empatia absent.
El conte de la criada Margaret Atwood, 1985
En una teocràcia distòpica, les dones són reduïdes a funcions reproductives. La novel·la explora el trauma crònic, la dessensibilització, la identitat destruïda, la resiliència sota l'opressió, la disociació adaptativa i els efectes psicològics del totalitarisme sobre la individualitat.
El cor de les tenebres Joseph Conrad, 1899
Un capità navega riu amunt al Congo i troba un agent europeu que ha perdut tot control moral. La novel·la és una exploració de l'ombra jungiana, la regressió moral sense restriccions socials, la projecció colonial i la foscor dins la psique «civilitzada».
El cor delator Edgar Allan Poe, 1843
Un assassí es delata a si mateix perquè creu sentir els batecs del cor de la seva víctima sota el terra. El relat és un estudi de la culpa projectada, la paranoia, la consciència moral inescapable i el narrador psicòtic.
El cor és un caçador solitari Carson McCullers, 1940
Diverses persones solitàries d'un poble del sud projecten les seves necessitats emocionals en un home sordmut. La novel·la explora la soledat existencial, la projecció, la incomunicació, la necessitat de ser comprès i la impossibilitat de la connexió humana completa.
El cos mai no menteix Alice Miller, 2004
Miller argumenta que el cos expressa la veritat emocional que la ment reprimeix, i que les malalties sovint reflecteixen el maltractament infantil no reconegut.
El cos porta el compte Bessel van der Kolk, 2014
Van der Kolk explica com el trauma reformula el cos i el cervell, i presenta enfocaments innovadors per a la recuperació que integren ment, cervell i cos.
El dia que Nietzsche va plorar Irvin D. Yalom, 1992
Ficció històrica on Josef Breuer tracta Friedrich Nietzsche en secret. Yalom, psiquiatra real, utilitza la novel·la per il·lustrar conceptes de la psicoteràpia existencial: la confrontació amb la mort, la llibertat, la responsabilitat i la soledat existencial.
El do de la teràpia Irvin D. Yalom, 2002
Yalom comparteix 85 consells per a terapeutes, basats en la seva experiència de més de quaranta anys de pràctica clínica.
El doble Fiódor Dostoievski, 1846
Un funcionari tímid veu aparèixer un doble idèntic que és tot el que ell voldria ser. La novel·la explora la dissociació, el desdoblament de personalitat i la desintegració psicòtica d'una manera que anticipa conceptes de la psiquiatria moderna.
El drama de l'infant dotat Alice Miller, 1979
Miller mostra com els nens sensibles sacrifiquen les seves necessitats emocionals per satisfer les dels pares narcisistes, desenvolupant un fals self adaptatiu.
El jardí de ciment Ian McEwan, 1978
Quatre germans orfes amaguen la mort de la mare i viuen sols, i les dinàmiques familiars es tornen cada cop més pertorbadores. La novel·la explora el dol en la infància, la regressió, la transgressió de tabús, la parentificació i la sexualitat pertorbada per l'absència de l'adult.
El jo i els mecanismes de defensa Anna Freud, 1936
Anna Freud sistematitza els mecanismes de defensa del jo, establint les bases de la psicologia de l'ego.
El jo i l'allò Sigmund Freud, 1923
Freud presenta el model estructural de la ment amb les tres instàncies: l'allò, el jo i el superjò.
El jo-pell Didier Anzieu, 1985
Anzieu proposa que el jo es forma primer com a superfície, una envoltura psíquica modelada sobre l'experiència tàctil de la pell en la relació primerenca.
El límit primitiu de l'experiència Thomas Ogden, 1989
Ogden explora les àrees més arcaiques de l'experiència psíquica — la posició autista-contigua — i com apareixen en la relació analítica.
El llibre del desassossec Fernando Pessoa, 1982
Fragments d'un assistent de comptable que reflexiona sobre la seva existència gris. L'obra explora la despersonalització, la anhedonia, l'autoconsciència excessiva, la fragmentació identitària (Pessoa mateix tenia múltiples heterònims) i la soledat existencial crònica.
El llop estepari Hermann Hesse, 1927
Un intel·lectual alienat es veu a si mateix com a meitat home, meitat llop. La novel·la, influïda per la psicoanàlisi jungiana, explora la dualitat interior, la crisi existencial, la integració dels oposats i el procés d'individuació.
El mag John Fowles, 1965
Un jove professor anglès en una illa grega cau en un elaborat joc psicològic orquestrat per un misteriós mil·lionari. La novel·la explora la manipulació psicològica, el teatre com a teràpia, la identitat fluida, el gaslighting i la impossibilitat de distingir la realitat de la ficció.
El mal objecte Jeffrey Seinfeld, 1990
Seinfeld analitza com els pacients s'aferren als objectes interns negatius i com la teràpia de relacions objectals pot alliberar-los d'aquests vincles destructius.
El malestar en la cultura Sigmund Freud, 1930
Freud examina el conflicte irresoluble entre les pulsions individuals i les exigències de la civilització, argumentant que la cultura requereix la repressió.
El mar dels Sargassos Jean Rhys, 1966
La història de la «boja de les golfes» de Jane Eyre, una dona criolla a Jamaica. La novel·la explora el trauma colonial, la identitat fracturada, l'aïllament cultural, la gasificació (gaslighting) marital i com una dona és empesa a la «bogeria» per la violència sistèmica.
El mestre i Margarida Mikhaïl Bulgàkov, 1967
El diable visita Moscou i desemmascara la hipocresia social, mentre un escriptor internat en un psiquiàtric lluita per preservar la seva obra. La novel·la explora la bogeria vs. la veritat, l'internament psiquiàtric com a repressió política i la creativitat com a resistència.
El mite de la malaltia mental Thomas Szasz, 1961
Szasz argumenta que la malaltia mental no existeix com a entitat mèdica: és una metàfora que permet el control social sota l'aparença de tractament mèdic.
El mite de la normalitat Gabor Maté, 2022
Maté argumenta que la nostra cultura «normal» genera malaltia, i que la curació requereix comprendre el trauma com a fenomen social, no només individual.
El món interior del trauma Donald Kalsched, 1996
Kalsched descriu el sistema d'autoatenció arquetípic: com la psique protegeix el self traumatitzat amb defenses primitives que poden convertir-se en presons internes.
El món interpersonal de l'infant Daniel Stern, 1985
Stern proposa que el nadó té un sentit del self emergent des del naixement, amb capes successives: self nuclear, subjectiu, verbal i narratiu.
El naixement psicològic de l'infant humà Margaret Mahler, 1975
Mahler descriu les fases de separació-individuació: diferenciació, pràctica, reaproximació i constància objectal, fonamentals per comprendre el desenvolupament del self.
El nou art de fer persones Virginia Satir, 1988
Satir descriu com els patrons de comunicació familiars (aplacador, acusador, superraonable, irrelevant) afecten l'autoestima i les relacions.
El nucli buit Jeffrey Seinfeld, 1991
Seinfeld explora l'experiència esquizoide — la sensació d'un buit central al self — des de la perspectiva de les relacions objectals, amb aplicacions clíniques detallades.
El paper de paret groc Charlotte Perkins Gilman, 1892
Una dona amb depressió postpart és tractada amb la «cura de repòs» i descendeix a la psicosi. El relat és una crítica pionera del tractament patriarcal de la malaltia mental femenina i il·lustra com l'aïllament terapèutic pot empitjorar la salut mental.
El perdedor Thomas Bernhard, 1983
Un pianista renuncia a la música després de conèixer Glenn Gould i la seva genialitat inassolible. La novel·la és un monòleg obsessiu sobre el perfeccionisme destructiu, l'enveja, la comparació social, la depressió per la mediocritat percebuda i el suïcidi.
El perfum Patrick Süskind, 1985
Un home nascut sense olor corporal però amb un sentit olfactiu sobrehumà assassina dones per capturar el seu aroma. La novel·la explora la psicopatia, l'absència d'identitat, la cosificació total de l'altre, el buit emocional i la soledat radical del depredador.
El procés Franz Kafka, 1925
Un home és arrestat i jutjat per un crim desconegut en un sistema burocràtic absurd. L'obra ha estat interpretada com una metàfora de la culpa neuròtica, l'ansietat sense objecte, la impotència apresa i la persecució internalitzada del superjo.
El procés de convertir-se en persona Carl Rogers, 1961
Rogers exposa la seva visió de la teràpia centrada en el client i les condicions necessàries per al creixement personal.
El procés psicoanalític Donald Meltzer, 1967
Meltzer descriu l'evolució natural del procés analític a través de fases: reunió de la transferència, fase geogràfica-zonal, i llindar de la posició depressiva.
El retrat de Dorian Gray Oscar Wilde, 1890
Un jove manté la seva bellesa eterna mentre el seu retrat envelleix i es desfigura pels seus pecats. La novel·la explora el narcisisme, la dissociació moral, la projecció i la impossibilitat de separar la identitat dels actes.
El self dividit R.D. Laing, 1960
Laing descriu l'experiència esquizoide i esquizofrènica des de dins, mostrant-la com una resposta comprensible a un entorn insuportable.
El sentit de l'ansietat Rollo May, 1950
May reinterpreta l'ansietat com una condició existencial fonamental i una oportunitat de creixement, en comptes d'un símptoma a eliminar.
El senyor de les mosques William Golding, 1954
Nens nàufrags en una illa deserta formen una societat que degenera en violència tribal. La novel·la és una al·legoria de la naturalesa humana, la desindividuació, la regressió al comportament primitiu sota la pressió de grup i la fragilitat de la civilització.
El silenci dels anyells Thomas Harris, 1988
Una agent de l'FBI consulta un psiquiatre caníbal empresonat per atrapar un assassí en sèrie. La novel·la ha definit l'imaginari popular del psicòpata brillant i explora el perfilat criminal, la manipulació psicològica, la transferència perversa i la dinàmica depredador-presa.
El soroll i la fúria William Faulkner, 1929
La decadència d'una família del sud dels EUA narrada per quatre veus, inclosa la d'un home amb discapacitat intel·lectual. La novel·la és un experiment en el temps subjectiu, la memòria fragmentada, la obsessió, el dol patològic i la desintegració familiar.
El talentós senyor Ripley Patricia Highsmith, 1955
Un jove encantador però sense identitat pròpia suplanta la vida d'un ric conegut. La novel·la és un retrat del trastorn de personalitat antisocial, la identitat fluida, la imitació com a adaptació, l'absència de remordiments i la sociopatia funcional.
El temple del pavelló daurat Yukio Mishima, 1956
Un monjo tartamut crema un famós temple budista per alliberar-se de la seva bellesa opressiva. Basat en fets reals, la novel·la explora l'obsessió estètica patològica, el complex d'inferioritat, la destrucció com a alliberament i el masoquisme moral.
El vigilant en el camp de sègol J.D. Salinger, 1951
Un adolescent expulsat del seu internat vaga per Nova York en un estat de crisi emocional. La novel·la captura la crisi d'identitat adolescent, l'alienació, el dol no resolt, la dificultat de la transició a l'edat adulta i la resistència a la «falsedat» social.
Els arquetips i l'inconscient col·lectiu Carl Gustav Jung, 1959
Jung exposa la seva teoria dels arquetips com a patrons universals de l'inconscient col·lectiu que es manifesten en mites, somnis i símbols.
Els germans Karamàzov Fiódor Dostoievski, 1880
Tres germans amb temperaments radicalment diferents lluiten amb la fe, la raó i els impulsos destructius. Freud considerava aquesta novel·la «la més magnífica de totes», una exploració del parricidi, la culpa inconscient i el complex d'Èdip.
Els inconsolables Kazuo Ishiguro, 1989
Un majordom anglès reprimeix tota emoció en nom del «deure professional» i es perd les relacions humanes significatives. La novel·la és un estudi de la repressió emocional, el fals self, la negació, el narrador no fiable i el dol per la vida no viscuda.
Els principis de la psicologia William James, 1890
L'obra magna de James: un tractat enciclopèdic que aborda la consciència, l'hàbit, l'emoció, la voluntat i el self, establint la psicologia com a ciència.
Els vincles de l'amor Jessica Benjamin, 1988
Benjamin analitza la dominació i la submissió des d'una perspectiva psicoanalítica i feminista, proposant el reconeixement mutu com a alternativa.
Enveja i gratitud Melanie Klein, 1957
Klein explora l'enveja primària com a emoció destructiva innata i la gratitud com a capacitat per a les relacions objectals madures.
Escorxador 5 Kurt Vonnegut, 1969
Un veterà de la Segona Guerra Mundial reviu el bombardeig de Dresden de manera no lineal i creu ser abduït per extraterrestres. La novel·la és una il·lustració del TEPT, la dissociació temporal, els flashbacks i les estratègies defensives fantasioses davant el trauma de guerra.
Escrits Jacques Lacan, 1966
Recull principal dels textos de Lacan, incloent-hi la seva relectura de Freud a través de la lingüística i la teoria del subjecte dividit.
Estimada Toni Morrison, 1987
Una antiga esclava és perseguida pel fantasma de la filla que va matar per salvar-la de l'esclavitud. La novel·la explora el trauma transgeneracional, la memòria traumàtica, la culpa, el TEPT i el llegat psicològic de l'esclavitud.
Estirat al divan Irvin D. Yalom, 1996
Tres psiquiatres amb estils terapèutics molt diferents s'enfronten a dilemes ètics en les seves pràctiques. Yalom explora la transferència, la contratransferència, els límits terapèutics, la transparència radical i la vulnerabilitat del terapeuta.
Estudis psicoanalítics de la personalitat W.R.D. Fairbairn, 1952
Obra fundacional de la teoria de les relacions objectals, on Fairbairn reformula la metapsicologia freudiana posant la relació, no la pulsió, al centre.
Experiències en grups Wilfred Bion, 1961
Bion descriu la dinàmica inconscient dels grups, identificant tres supòsits bàsics: dependència, lluita-fugida i aparellament.
Expiació Ian McEwan, 2001
Una nena fa una falsa acusació que destrueix vides, i passa dècades intentant expiar la culpa. La novel·la explora la culpa, la confabulació narrativa, la memòria reconstructiva, el narrador no fiable i la ficció com a mecanisme de reparació psicològica.
Famílies i teràpia familiar Salvador Minuchin, 1974
Minuchin descriu la teràpia familiar estructural: com les fronteres, jerarquies i aliances familiars determinen la funció i disfunció del sistema.
Flors per a Algernon Daniel Keyes, 1966
Un home amb discapacitat intel·lectual se sotmet a una operació que augmenta dràsticament la seva intel·ligència, però l'efecte és temporal. La novel·la explora la intel·ligència emocional vs. cognitiva, la identitat, l'aïllament social del geni i l'ètica de l'experimentació.
Flux Mihaly Csikszentmihalyi, 1990
Csikszentmihalyi descriu l'estat de flux — l'experiència òptima de concentració i gaudi total — i com aconseguir-lo en la vida quotidiana.
Forces del destí Christopher Bollas, 1989
Bollas examina com el «destí» inconscient — la lògica interna del self — guia les eleccions vitals i la trajectòria personal de cadascú.
Frankenstein Mary Shelley, 1818
Un científic crea vida artificial i rebutja la seva criatura, que es torna destructiva. La novel·la ha estat interpretada com una exploració de l'abandó, l'apego fallit, la creació com a projecció narcisista i les conseqüències psicològiques del rebuig parental.
Guia per a una vida racional Albert Ellis, 1961
Ellis presenta els principis de la TREC: identificar creences irracionals, disputar-les activament i substituir-les per pensaments més realistes i funcionals.
Hamlet William Shakespeare, 1601
Un príncep vacil·la sobre la venjança de l'assassinat del seu pare. L'obra ha estat analitzada per Freud, Jones i Lacan com a il·lustració del complex d'Èdip, l'ambivalència, la melangia, la procrastinació neuròtica i la bogeria simulada vs. real.
Hem de parlar de Kevin Lionel Shriver, 2003
Una mare escriu cartes sobre el seu fill que ha comès una massacre escolar. La novel·la explora l'ambivalència materna, el vincle fallit mare-fill, la naturalesa vs. la criança, la culpa del progenitor i la psicopatia infantil.
Infància i societat Erik Erikson, 1950
Erikson presenta les seves vuit etapes del desenvolupament psicosocial i analitza la relació entre identitat individual i context cultural.
Intel·ligència emocional Daniel Goleman, 1995
Goleman argumenta que la intel·ligència emocional — la capacitat de reconèixer i gestionar emocions — és tan important com el QI per a l'èxit en la vida.
Interrompuda Susanna Kaysen, 1993
Memòries d'una jove de 18 anys internada en un hospital psiquiàtric amb diagnòstic de trastorn límit de la personalitat. El llibre qüestiona els límits de la normalitat, el diagnòstic psiquiàtric com a etiqueta social, el gènere en la psiquiatria i la institució com a espai liminal.
Introducció a l'obra de Melanie Klein Hanna Segal, 1964
Segal ofereix una exposició clara i sistemàtica de les idees de Melanie Klein, des de les posicions esquizo-paranoide i depressiva fins a la formació de símbols.
Jane Eyre Charlotte Brontë, 1847
Una governanta descobreix que el seu enamorat té una esposa «boja» tancada a les golfes. La novel·la ha estat analitzada com a exploració de la repressió, el doble femení (la boja com l'ombra de Jane), el trauma infantil i la resiliència psicològica.
Joc i realitat Donald Winnicott, 1971
Winnicott explora el paper del joc i l'espai transicional en el desenvolupament psíquic, connectant creativitat i experiència cultural.
L'anàlisi del self Heinz Kohut, 1971
Kohut presenta la psicologia del self, reinterpretant el narcisisme com una línia de desenvolupament normal amb les seves pròpies patologies i tractaments.
L'apòstol del vent Khaled Hosseini, 2003
Un home afganès torna al seu país per redimir una traïció de la infància. La novel·la explora la culpa del supervivent, el TEPT, el trauma infantil, la reparació, la lleialtat trencada i el pes psicològic dels secrets no confessats.
L'art d'estimar Erich Fromm, 1956
Fromm analitza l'amor com una pràctica activa que requereix coneixement, esforç i disciplina, en contrast amb la visió passiva de l'enamorament.
L'efecte Llucifer Philip Zimbardo, 2007
Zimbardo analitza l'experiment de la presó de Stanford i explora com les situacions poden transformar persones normals en perpetradors del mal.
L'elecció de Sophie William Styron, 1979
Una supervivent de l'Holocaust viu amb un amant psicòtic i un secret insuportable. La novel·la explora el trauma de l'Holocaust, el TEPT, la culpa del supervivent, la compulsió de repetició i l'impossible dilema moral que destrueix la identitat.
L'error de Descartes Antonio Damasio, 1994
Damasio demostra que les emocions no són obstacles per a la raó sinó components essencials de la presa de decisions racional, refutant el dualisme cartesià.
L'estranger Albert Camus, 1942
Un home emocionalment desconnectat comet un assassinat aparentment sense motiu. La novel·la explora l'alexitímia, la dissociació emocional, l'absurditat existencial i la incapacitat de la societat per comprendre una persona que no segueix les normes emocionals convencionals.
L'habitació Emma Donoghue, 2010
Un nen de cinc anys i la seva mare segrestada viuen en una habitació tancada. Narrada des de la perspectiva infantil, la novel·la explora la resiliència, l'adaptació cognitiva, el vincle mare-fill en condicions extremes i el trauma de la reintegració social.
L'home a la recerca de sentit Viktor Frankl, 1946
Frankl descriu la seva experiència als camps de concentració nazis i presenta la logoteràpia — la cerca de sentit com a força motivacional primària.
L'home amb el món destrossat Alexander Luria, 1972
Luria narra la lluita d'un soldat amb una lesió cerebral per reconstruir el seu món perceptiu i cognitiu, il·lustrant la neuropsicologia amb humanitat.
L'home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks, 1985
Sacks presenta casos neurològics extraordinaris amb empatia i narrativa literària, mostrant com les lesions cerebrals revelen la complexitat de la ment humana.
L'home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks, 1985
Casos clínics neurològics narrats amb la sensibilitat d'un novel·lista. El llibre, que va popularitzar la neuropsicologia, presenta pacients amb agnosies, amnèsies, síndrome de Tourette i altres condicions, explorant la identitat i la subjectivitat en el cervell alterat.
L'hora de l'estrella Clarice Lispector, 1977
Una noia nordestina miserable a São Paulo viu en la invisibilitat social i psicològica. La novel·la explora la despersonalització, la identitat sense narrativa, l'existència en el llindar de la consciència i la deshumanització de la pobresa extrema.
L'illa de Shutter Dennis Lehane, 2003
Un marshal investiga una desaparició en un hospital psiquiàtric en una illa. La novel·la explora el deliri, la negació, el trauma, l'antipsiquiatria i la pregunta de fins a quin punt un pacient pot construir una realitat alternativa per protegir-se del dolor.
L'increïble cas del gos de mitjanit Mark Haddon, 2003
Un adolescent amb característiques de l'espectre autista investiga la mort d'un gos. La novel·la presenta una narració en primera persona que il·lustra el pensament literal, la sobrecàrrega sensorial, la dificultat de comprendre emocions i la lògica diferent d'un cervell neurodivergent.
L'ombra de l'objecte Christopher Bollas, 1987
Bollas introdueix el concepte del «sabut no pensat» — coneixements que tenim però que no hem pensat mai — i l'objecte transformacional que modela l'experiència primerenca del self.
L'optimisme après Martin Seligman, 1990
Seligman mostra com el pessimisme és un hàbit aprés que es pot canviar, i presenta tècniques cognitives per cultivar un estil explicatiu optimista.
La campana de vidre Sylvia Plath, 1963
Una jove brillant cau en una depressió severa i és hospitalitzada. La novel·la semiautobiogràfica és una de les descripcions més acurades de la depressió major des de dins: l'anhedonia, la despersonalització, la ideació suïcida i l'experiència de l'electroconvulsivoteràpia.
La corda fluixa electrificada Michael Eigen, 1993
Recull d'assaigs on Eigen explora la intersecció entre l'experiència mística i la psicoanàlisi, la fe i la bogeria.
La cura Schopenhauer Irvin D. Yalom, 2005
Un terapeuta de grup moribund afronta els seus últims mesos mentre guia un grup terapèutic. Yalom utilitza la ficció per ensenyar la dinàmica de la teràpia de grup, la confrontació amb la mort, la curació a través de la relació i la filosofia existencial aplicada.
La dona del tinent francès John Fowles, 1969
Un gentleman victorià es debat entre la seva promesa convencional i una dona enigmàtica marginada per la societat. La novel·la postmoderna explora la repressió sexual victoriana, la llibertat existencial, el determinisme vs. el lliure albir i la construcció social de la «histèria» femenina.
La fàbrica de vespes Iain Banks, 1984
Un adolescent aïllat en una illa escocesa descriu els seus rituals violents i assassinats infantils. La novel·la pertorbadora explora la identitat de gènere, el secret familiar, el trauma infantil, la violència ritualitzada i el narrador radicalment no fiable.
La falta bàsica Michael Balint, 1968
Balint descriu un nivell de funcionament psíquic anterior a l'Èdip on les fallades relacionals precoces creen una falta bàsica que marca tota la personalitat.
La felicitat autèntica Martin Seligman, 2002
Seligman presenta el marc de la psicologia positiva: les emocions positives, el compromís i el sentit com a pilars del benestar.
La flama interior Michael Eigen, 1999
Eigen examina la sensibilitat extrema i la vulnerabilitat del self, mostrant com el dolor psíquic i la creativitat estan íntimament lligats.
La història secreta Donna Tartt, 1992
Un grup d'estudiants d'elit cometen un assassinat i intenten amagar-lo. La novel·la és un estudi de la dinàmica de grup tòxica, el narcisisme col·lectiu, la influència del líder carismàtic, la dissociació moral i la culpa compartida.
La imatge inconscient del cos Françoise Dolto, 1984
Dolto distingeix l'esquema corporal (anatòmic) de la imatge inconscient del cos (relacional), mostrant com aquesta imatge es construeix en la interacció primerenca.
La insostenible lleugeresa de l'ésser Milan Kundera, 1984
Dues parelles a Praga viuen entre el compromís i la lleugeresa existencial. La novel·la explora la llibertat vs. la responsabilitat, la repetició compulsiva en les relacions, el kitsch emocional, la vertigen de la llibertat i les contradiccions de l'amor.
La interpretació dels somnis Sigmund Freud, 1900
Obra fundacional de la psicoanàlisi on Freud exposa la seva teoria dels somnis com a compliment de desitjos inconscients i introdueix el concepte de treball del somni.
La maleïda casa de la colina Shirley Jackson, 1959
Quatre persones passen una temporada en una casa amb fama d'encantada. Més que una història de fantasmes, la novel·la és un estudi de la vulnerabilitat psicològica, la suggestió, la dependència emocional, la paranoia i la desintegració mental progressiva.
La mare morta André Green, 1980
Green descriu el complex de la mare morta: una mare psíquicament absent que deixa un buit central en la vida emocional del nen, generant una depressió narcisista.
La metamorfosi Franz Kafka, 1915
Un home es desperta convertit en un insecte gegant i experimenta el rebuig familiar i la deshumanització. L'obra és una al·legoria de l'alienació, la depressió, la vergonya corporal i la dinàmica familiar disfuncional que ha estat àmpliament analitzada des de la psicoanàlisi.
La meva veu t'acompanyarà Milton Erickson, 1982
Una col·lecció de contes terapèutics d'Erickson que il·lustren les seves tècniques hipnoterapèutiques indirectes i la seva visió de la ment inconscient com a recurs.
La mort a Venècia Thomas Mann, 1912
Un escriptor ancià desenvolupa una obsessió per un noi adolescent a Venècia. La novel·la explora la sublimació, el retorn del reprimit, la lluita entre Apol·lo i Dionís, i la desintegració psicològica quan les defenses racionals cedeixen als impulsos inconscients.
La mort d'Ivan Ilitx Lev Tolstoi, 1886
Un jutge moribund es confronta amb la buidor de la seva vida viscuda en la conformitat social. La novel·la és un referent de la psicologia existencial: l'ansietat de mort, la negació, la revisió vital i la cerca de sentit davant la mortalitat.
La muntanya màgica Thomas Mann, 1924
Un jove visita un sanatori alpí per tres setmanes i s'hi queda set anys, immers en debats sobre la malaltia, el temps i la mort. La novel·la explora la psicologia de la malaltia, la regressió institucional, el temps subjectiu i l'atracció inconscient de la mort.
La nàusea Jean-Paul Sartre, 1938
Un historiador experimenta una crisi existencial a través d'una percepció alterada de la realitat material. La novel·la explora l'ansietat existencial, la despersonalització, la desrealització i la confrontació amb la contingència de l'existència.
La novel·la d'escacs Stefan Zweig, 1942
Un home que va aprendre escacs durant l'aïllament en una cel·la nazi s'enfronta a un campió mundial, lluitant contra la descompensació psicòtica. La novel·la explora els efectes de la privació sensorial, l'aïllament, la dissociació i la monomania obsessiva.
La pacient silenciosa Alex Michaelides, 2019
Una artista famosa dispara al marit i deixa de parlar. Un psicoterapeuta obsessionat intenta desxifrar el seu silenci. El thriller psicològic explora el mutisme selectiu, la transferència, la contratransferència, el trauma i els límits ètics de la relació terapèutica.
La política de l'experiència R.D. Laing, 1967
Laing qüestiona la distinció entre bogeria i normalitat, argumentant que la societat mateixa pot ser boig i que l'esquizofrènia pot ser un viatge de curació.
La por a la llibertat Erich Fromm, 1941
Fromm explora per què les persones renuncien a la llibertat individual en favor d'autoritarismes i conformismes.
La representació del món en l'infant Jean Piaget, 1929
Piaget investiga com els nens construeixen la seva comprensió del món a través d'etapes successives de desenvolupament cognitiu.
La restauració del self Heinz Kohut, 1977
Kohut amplia la seva teoria del self, descrivint el paper dels objectes del self en el desenvolupament i el procés terapèutic de restauració.
La revolució del llenguatge poètic Julia Kristeva, 1974
Kristeva introdueix la distinció entre el semiòtic (pulsional, preverbal) i el simbòlic (llenguatge, llei), mostrant com la poesia subverteix l'ordre simbòlic.
La senyora Dalloway Virginia Woolf, 1925
Un dia a Londres entrellaça la vida d'una dona de l'alta societat i un veterà de guerra amb TEPT. La novel·la utilitza el flux de consciència per explorar la memòria, el temps subjectiu, el trauma de guerra i la fragilitat de la identitat.
La taronja mecànica Anthony Burgess, 1962
Un jove violent és sotmès a un condicionament aversiu experimental. La novel·la planteja qüestions sobre el lliure albir, el conductisme, l'ètica del condicionament i si la bondat forçada és moralment superior a la maldat escollida.
La teoria interpersonal de la psiquiatria Harry Stack Sullivan, 1953
Sullivan presenta la seva teoria segons la qual els trastorns mentals sorgeixen de patrons disfuncionals en les relacions interpersonals, no de conflictes intrapsíquics.
La vegetariana Han Kang, 2007
Una dona coreana deixa de menjar carn i progressivament rebutja la seva humanitat. La novel·la explora el trastorn alimentari com a resistència, la violència patriarcal, la dissociació del cos, el mutisme selectiu i la transformació psicòtica com a rebel·lió.
La velocitat de la foscor Elizabeth Moon, 2003
Un home autista en un futur pròxim ha de decidir si accepta un tractament que «curaria» el seu autisme. La novel·la planteja preguntes profundes sobre la identitat neurodivergent, l'ètica de la «normalització» i si la curació és un guany o una pèrdua.
Les aventures d'un bord Stephen Chbosky, 1999
Un adolescent introvertit escriu cartes sobre el seu primer any d'institut, mentre lluita amb records traumàtics reprimits. La novel·la aborda el TEPT infantil, la repressió, la descoberta de la sexualitat, la depressió adolescent i la importància dels vincles de suport.
Les hores Michael Cunningham, 1998
Tres dones de tres èpoques connectades per Mrs Dalloway de Woolf. La novel·la explora la depressió femenina a través del temps, el suïcidi, la repressió emocional, la identitat queer i la influència de la literatura en la comprensió del sofriment psicològic.
Les novel·les de Patrick Melrose Edward St Aubyn, 1992
Cinc novel·les semiautobiogràfiques sobre un home que lluita contra les conseqüències de l'abús sexual infantil pel seu pare i l'addicció a l'heroïna. La pentalogía és un retrat devastador del TEPT complex, la dissociació, l'addicció com a automedicació, la negligència materna, el privilegi com a trampa i la lenta possibilitat de recuperació.
Les penes del jove Werther Johann Wolfgang von Goethe, 1774
Un jove artista sensible es suïcida per un amor no correspost. La novel·la va provocar una onada de suïcidis imitatius (l'«efecte Werther»), terme encara usat en psicologia per descriure el contagi suïcida a través dels mitjans de comunicació.
Les tribulacions del jove Törless Robert Musil, 1906
Un adolescent en un internat militar observa passivament el maltractament d'un company. La novel·la explora la crudeltat adolescent, el sadisme grupal, la passivitat moral, la confusió sexual i la crisi d'identitat en un entorn autoritari.
Lolita Vladimir Nabokov, 1955
Un professor obsessionat amb una nena de dotze anys narra la seva «història d'amor» amb una retòrica manipuladora. La novel·la és un estudi de la pedofília, el narrador no fiable, la racionalització, la distorsió cognitiva i els mecanismes de justificació del depredador.
Macbeth William Shakespeare, 1606
Un general assassina el rei per ambició i és destruït per la culpa i la paranoia. L'escena del somnambnulisme de Lady Macbeth és un dels primers retracts de la culpa somatitzada, i l'obra és un estudi de l'ambició destructiva, la follia induïda per la culpa i la paranoia.
Mai no et vaig prometre un jardí de roses Joanne Greenberg, 1964
Una adolescent amb esquizofrènia lluita per tornar del seu món delirant al real amb l'ajuda d'una terapeuta. La novel·la semiautobiogràfica és un dels retracts més detallats del procés terapèutic amb un pacient psicòtic, la realitat subjectiva del deliri i la curació gradual.
Manual d'entrenament en habilitats DBT Marsha Linehan, 2015
Manual pràctic amb exercicis i fitxes de treball per entrenar les quatre habilitats bàsiques de la DBT: consciència plena, tolerància al malestar, regulació emocional i eficàcia interpersonal.
Medea Eurípides, -431
Una dona abandonada pel marit mata els seus fills per venjança. La tragèdia és un estudi de la ira narcisista, la venjança destructiva, l'ambivalència materna i la violència de gènere des de la perspectiva de la víctima que es torna agressor.
Més enllà de la llibertat i la dignitat B.F. Skinner, 1971
Skinner argumenta que els conceptes de llibertat i dignitat obstaculitzen el desenvolupament d'una ciència del comportament i d'una enginyeria social eficaç.
Més enllà del principi del plaer Sigmund Freud, 1920
Freud introdueix el concepte de pulsió de mort (Thanatos) com a complement a la pulsió de vida (Eros), reformulant la seva teoria pulsional.
Mort psíquica Michael Eigen, 1996
Eigen explora els estats de buit, entumiment i mort psíquica — experiències on la vitalitat emocional s'esvaeix — i com la psicoanàlisi pot revifar-les.
Motivació i personalitat Abraham Maslow, 1954
Maslow presenta la seva jerarquia de necessitats i el concepte d'autoactualització com a objectiu del desenvolupament humà.
Nació Prozac Elizabeth Wurtzel, 1994
Memòries d'una jove sobre la seva lluita contra la depressió a la universitat. El llibre va contribuir a obrir el debat públic sobre els antidepressius, l'estigma de la malaltia mental i l'experiència subjectiva de la depressió en la joventut.
Neurosi i creixement humà Karen Horney, 1950
Horney descriu com la neurosi sorgeix del conflicte entre el self real i el self idealitzat, i proposa un camí de creixement autèntic.
No em deixis mai Kazuo Ishiguro, 2005
Joves criats en un internat idíl·lic descobreixen un destí terrible. La novel·la explora la negació, la submissió a la injustícia, la repressió emocional, la memòria com a consol i l'acceptació passiva del sofriment.
Nosaltres Ievgueni Zamiatin, 1924
En un estat futur totalitari de vidre, un enginyer comença a experimentar emocions prohibides. La novel·la pioner de la distopia explora la supressió de la individualitat, el condicionament social, la repressió de l'emoció i el despertar de la consciència individual contra el col·lectiu.
Obediència a l'autoritat Stanley Milgram, 1974
Milgram presenta els resultats dels seus famosos experiments sobre l'obediència, demostrant com la pressió de l'autoritat pot fer que persones normals causin patiment a altres.
Passos cap a una ecologia de la ment Gregory Bateson, 1972
Bateson reuneix els seus assaigs sobre comunicació, aprenentatge i epistemologia sistèmica, incloent-hi la teoria del doble vincle i els nivells d'aprenentatge.
Patrons d'aferrament Mary Ainsworth, 1978
Ainsworth presenta els resultats de la Situació Estranya i classifica els tipus d'aferrament infantil: segur, ansiós-ambivalent i evitatiu.
Pell negra, màscares blanques Frantz Fanon, 1952
Fanon analitza com el colonialisme crea una psicopatologia en el colonitzat: alienació, internalització del racisme i despersonalització del subjecte negre.
Pensament i llenguatge Lev Vygotsky, 1934
Vygotsky analitza la relació entre pensament i llenguatge, mostrant com el llenguatge interior guia el desenvolupament cognitiu.
Pensar ràpid, pensar lent Daniel Kahneman, 2011
Kahneman resumeix dècades de recerca sobre els dos sistemes de pensament: el ràpid i intuïtiu (Sistema 1) i el lent i deliberat (Sistema 2).
Poders de l'horror Julia Kristeva, 1980
Kristeva desenvolupa la teoria de l'abjecció — allò que pertorba la identitat i l'ordre simbòlic — i la seva relació amb la literatura, el cos i el maternal.
Pràctica i teoria de la psicologia individual Alfred Adler, 1924
Recull de conferències on Adler sistematitza el seu mètode terapèutic, l'anàlisi de l'estil de vida i la psicologia del coratge.
Pragmàtica de la comunicació humana Paul Watzlawick, 1967
Watzlawick i col·laboradors formulen els axiomes de la comunicació i analitzen com les disfuncions comunicatives generen patologies relacionals.
Psicologia de l'ego i el problema de l'adaptació Heinz Hartmann, 1939
Hartmann proposa que l'ego posseeix una esfera lliure de conflictes que permet l'adaptació a la realitat, reorientant la psicoanàlisi cap a les funcions adaptatives.
Psicòpata americà Bret Easton Ellis, 1991
Un banquer d'inversions de Wall Street porta una doble vida com a assassí en sèrie. La novel·la, amb el seu narrador no fiable, explora el narcisisme maligne, la despersonalització, la vacuïtat emocional, la violència com a expressió de la impotència interior i la psicopatia corporativa.
Psicoteràpia existencial Irvin D. Yalom, 1980
Obra fonamental que sistematitza els quatre temes existencials centrals en psicoteràpia: la mort, la llibertat, l'aïllament i l'absurd.
Psicoteràpia psicoanalítica Nancy McWilliams, 2004
McWilliams ofereix una guia pràctica per a la conducció de la psicoteràpia psicoanalítica, des de la primera sessió fins al terminament.
Quan el cos diu no Gabor Maté, 2003
Maté explora la connexió entre l'estrès emocional reprimit i les malalties cròniques, argumentant que la repressió de les emocions debilita el sistema immunitari.
Re-visionar la psicologia James Hillman, 1975
Hillman proposa una psicologia de l'ànima basada en les imatges i els mites, en contra del reduccionisme científic i el literalisme diagnòstic.
Records, somnis, pensaments Carl Gustav Jung, 1961
Autobiografia de Jung on narra el seu desenvolupament interior, les seves visions, somnis i la seva ruptura amb Freud.
Reflexos condicionats Ivan Pavlov, 1927
Pavlov presenta els seus experiments sobre el condicionament clàssic: com estímuls neutres arriben a provocar respostes fisiològiques a través de l'associació repetida.
Regulació afectiva, mentalització i desenvolupament del self Peter Fonagy, 2002
Fonagy i col·laboradors presenten la teoria de la mentalització — la capacitat de comprendre el comportament en termes d'estats mentals — i el seu paper en el desenvolupament.
Sala número 6 Anton Txèkhov, 1892
Un metge d'un hospital psiquiàtric rural troba més sentit en conversar amb un pacient «boig» que amb els seus col·legues «sans». El relat qüestiona les fronteres entre raó i bogeria, i critica les condicions deshumanes de la psiquiatria institucional.
Sempre hem viscut al castell Shirley Jackson, 1962
Dues germanes viuen aïllades en una mansió després de l'enverinament de la família. La novel·la explora l'agorafòbia, el pensament màgic, la folie à deux, l'aïllament com a protecció i la dinàmica simbiòtica entre germanes.
Sense consciència Robert Hare, 1993
Hare descriu el món dels psicòpates: les seves característiques, com operen en la societat i com podem protegir-nos del seu comportament depredador.
Ser un personatge Christopher Bollas, 1992
Bollas explora la idiomàtica del self — la forma única de cada persona de processar l'experiència — i com la psicoanàlisi permet desplegar aquesta singularitat.
Siddharta Hermann Hesse, 1922
Un jove brahman busca la il·luminació a través de l'experiència directa en lloc de la doctrina. La novel·la explora el procés d'individuació, la integració de l'experiència vital, la transcendència de l'ego i el significat personal vs. l'autoritat externa.
Sobre la bogeria privada André Green, 1986
Una col·lecció d'assaigs sobre els estats límit, la follia privada que no es manifesta socialment però devasta la vida interior del pacient.
Sobre la mort i el morir Elisabeth Kübler-Ross, 1969
Kübler-Ross presenta les cinc etapes del dol (negació, ira, negociació, depressió, acceptació), transformant la comprensió occidental de la mort.
Sol negre Julia Kristeva, 1987
Kristeva explora la depressió i la melancolia des de la perspectiva psicoanalítica i lingüística, analitzant com el dol afecta el llenguatge i la creativitat.
Somien els androids amb ovelles elèctriques? Philip K. Dick, 1968
Un caçador de recompenses ha de retirar androides que són gairebé indistingibles dels humans. La novel·la planteja preguntes fonamentals sobre l'empatia, la consciència, què defineix la humanitat, la identitat fluida i la fiabilitat de la percepció.
Sortir a robar cavalls Per Petterson, 2003
Un home de 67 anys retirat al camp noruec reviu un estiu de la seva adolescència marcat per un accident tràgic. La novel·la explora la memòria traumàtica, el dol prolongat, el silenci familiar, la masculinitat nòrdica i el pas del temps com a mecanisme d'autoprotecció.
Subjectes de l'anàlisi Thomas Ogden, 1994
Ogden desenvolupa la noció del tercer analític — l'espai intersubjectiu creat conjuntament per analista i pacient — com a motor de la transformació terapèutica.
Teatres del cos Joyce McDougall, 1989
McDougall explora com els conflictes psíquics que no es poden representar mentalment es dramatitzen en el cos a través de malalties psicosomàtiques.
Tendra és la nit F. Scott Fitzgerald, 1934
Un psiquiatre prometedor es casa amb una pacient esquizofrènica i la relació destrueix ambdós. La novel·la, parcialment autobiogràfica, explora la transferència eròtica, la codependència, els límits terapèutics violats, l'alcoholisme i la destrucció mútua en la relació.
Tenir o ser Erich Fromm, 1976
Fromm distingeix dos modes d'existència — el tenir i el ser — i argumenta que la societat de consum fomenta un mode d'existència alienat.
Teràpia cognitiva i els trastorns emocionals Aaron T. Beck, 1976
Beck presenta els fonaments de la teràpia cognitiva, mostrant com les distorsions del pensament contribueixen a la depressió i l'ansietat.
Teràpia familiar en la pràctica clínica Murray Bowen, 1978
Bowen presenta la seva teoria de sistemes familiars: diferenciació del self, triangles, procés de projecció familiar i transmissió multigeneracional.
Teràpia Gestalt Fritz Perls, 1951
Obra fundacional de la teràpia Gestalt que proposa un enfocament centrat en el present, la consciència i la responsabilitat personal.
Tipus psicològics Carl Gustav Jung, 1921
Jung presenta la seva tipologia basada en les actituds (introversió-extraversió) i les funcions psicològiques (pensament, sentiment, sensació, intuïció).
Tokio blues (Norwegian Wood) Haruki Murakami, 1987
Un jove universitari navega entre dues dones després del suïcidi del seu millor amic. La novel·la retrata la depressió, el dol juvenil, la ideació suïcida, l'aïllament emocional i la dificultat de formar vincles afectius després d'una pèrdua traumàtica.
Tòtem i tabú Sigmund Freud, 1913
Freud aplica la psicoanàlisi a l'antropologia, explorant els orígens de la religió, la moralitat i la societat a través del complex d'Èdip primordial.
Tractament cognitiu-conductual del TLP Marsha Linehan, 1993
Linehan presenta els fonaments teòrics i pràctics de la teràpia dialèctica conductual (DBT) per al tractament del trastorn límit de personalitat.
Trastorns greus de personalitat Otto Kernberg, 1984
Kernberg exposa estratègies terapèutiques per al tractament psicoanalític dels trastorns greus de personalitat, incloent la psicoteràpia focalitzada en la transferència.
Trauma i recuperació Judith Herman, 1992
Herman proposa el concepte de TEPT complex i un model de recuperació en tres fases: seguretat, record/dol i reconnexió amb la vida.
Trauma per traïció Jennifer Freyd, 1996
Freyd presenta la teoria del trauma per traïció, explicant per què les víctimes d'abús sovint obliden o minimitzen el trauma quan el perpetrador és algú de qui depenen.
Trauma psíquic Ira Brenner, 2004
Exploració psicoanalítica dels efectes del trauma psíquic sobre l'estructura de la personalitat i els processos de recuperació.
Un món feliç Aldous Huxley, 1932
Una societat futura controla els ciutadans a través del condicionament, les drogues i el plaer. La novel·la explora el conductisme portat a l'extrem, la manipulació emocional, l'hedonisme com a control social i la pèrdua de l'autenticitat psicològica.
Una conxorxa d'ases John Kennedy Toole, 1980
Un home obès, erudit i inadaptat lluita contra el món modern des de la seva cambra. La novel·la, publicada pòstumament després del suïcidi de l'autor, retrata el narcisisme, la inadaptació social extrema, les defenses grandioses i la relació mare-fill patològica.
Una ment inquieta Kay Redfield Jamison, 1995
Jamison descriu la seva pròpia experiència amb el trastorn bipolar com a psicòloga clínica, combinant coneixement professional i experiència viscuda.
Una ment meravellosa Sylvia Nasar, 1998
Biografia del matemàtic John Nash, que va lluitar amb l'esquizofrènia paranoide durant dècades. El llibre documenta la intersecció entre geni i malaltia mental, l'experiència subjectiva de la psicosi, el cost de l'estigma i la remissió tardana.
Una petita vida Hanya Yanagihara, 2015
La vida d'un home profundament traumatitzat des de la infància, les seves autolesions i les seves relacions. La novel·la és un retrat devastador del TEPT complex, l'autolesió, el trauma sexual infantil, la dificultat de la recuperació i la persistència del dolor psicològic.
Vida i mort en psicoanàlisi Jean Laplanche, 1970
Laplanche reexamina les pulsions de vida i de mort de Freud, proposant una relectura rigorosa de la sexualitat i l'agressivitat en la metapsicologia.
Walden Dos B.F. Skinner, 1948
Novel·la utòpica on Skinner imagina una comunitat dissenyada segons principis conductistes, on el condicionament operant crea una societat harmoniosa.